Viatge a Centre Europa, Abril '14, 7ª part, tornem a entrar cap a Àustria

Ens llevem dimarts al matí, encara tips però amb ganes de celebrar la nostra particular mona de pasqua, tot i que no teníem el típic pastís, teníem el conillet de pasqua que ens havia regalat l'amiga de la Blanca que ens havia acollit a casa seva a Viena, així que no ens faltava de res, teníem xocolata i camp (vam canviar els paissatges de secà amb l'ordi a mig crèixer de la plana de Lleida, per muntanyes verdes amb olor a herba molla i fresca dels Alps Alemanys).

Un cop vam menjar-nos les orelles del conill (ja us he dit abans que no teníem massa gana, a mi encara em tornava els platots de carn del dia anterior), vam continuar el nostre viatge, deixant enrere Alemanya i vam tornar a entrar a Àustria, amb les seves autopistes amb límit de velocitat i aquestes coses....
Ens vam dirigir en a un poblet fronterer, Nenzing, a la cavall d'Àustria amb Liechtenstein a uns 300km de on havíem passat la nit. Aquell dia volíem una mica de tranquilitat, relaxar-nos. Arribem allà cap a l'hora de dinar, i ens trobem un càmping, al mig del bosc, amb unes vistes espectaculars. Entrem, i ens trobem una noia molt jove, pobreta, com la feien anar vestida... Semblava tot com un conte de fades, els treballadors d'aquell càmping anaven vestits com els típics Austríacs Alpins. portava un vestit de tirants verd amb una camisa brodada. No li quedava gens bé, li faltaven uns 80kg, ser rosa amb dos trenes, tipo això:

Bueno, més o menys, és que si busques campesina de los alpes a Google et surt això:

I aquesta no la veig capaç de sobreviure massa temps al mig de la muntanya, bueno, ni de la muntanya ni d'enlloc.

Bueno, al que anàvem, aquella noia ens va informar que el càmping tenia piscina exterior climatitzada, sauna, servei de massatges i moltíssimes més coses que ni ella ens les sabia explicar, ni nosaltres ho haguéssim entés si ho hagués fet, el pitjor de tot va ser el preu, ens demanava 36€ per plantar la tenda i dormir al terra, ens vam quedar mirant la Blanca i jo, i vam pensar, vas molt maca vestida, però em sembla que buscarem un altre càmping que vagin en xandall.
Vam entrar al cotxe i vam introduir al navegador, el càmping més proper que hi hagués, mai endevinareu com es deia, Heidi's càmping, ni més ni menys, allà anàvem, vam tornar enrere i ens vam enfilar per una carretera de muntanya pel mig del bosc, amb el cotxe en 2a, amb el motor animat, ens devien sentir a uns quans kilòmetres a la rodona, ja que ens vam trobar uns treballadors netejant el voral de la carretera i no ens havien vist que ja estaven fent la "ola". Arribem a on ens marca el GPS i ens trobem un descampat, ple de caravanes tancades, i sense senyals de vida. Preguntem a un matrimoni que sortia d'una casa de per allà el cantó i ens va senyalar la muntanya i ens va dir que la recepció del càmping era a uns 12km d'allà muntanya amunt, ens vam quedar mirant amb la Blanca i vam dir, saps que, paguem els 36€, ens banyem a la piscina que ens ho mereixem! Així que aquest cop, de baixada, vam tornar a travessar aquell bosc, aquest cop els treballadors no els va donar temps de fer la "ola", es van limitar a apartar-se ja que costa avall hasta la merda corre!
No havia passat ni una hora que la nostra amiga alpina ja ens tornava a tenir allà, amb els 36€ a la mà, la veritat és que va valer la pena, ens vam instalar en un balcó que feia la muntanya i vam gaudir d'unes vistes espectaculars, i ens vam poder banyar rodejats dels Alps nevats.

De la sauna no en poso fotos perquè no la vam trobar, ens vam fer un fart d'obrir portes d'armaris i sales buides en un passadís que hi havia per allà sense èxit...
Aquí sembla completament tranquil, però la veritat és que ens va costar fer la segona foto, ja que la piscina estava plena de nens jugant, però tot i així s'hi estava de luxe en aquell càmping.

Al matí, a l'hora de voler trobar una dutxa, problema... tampoc ens en sortíem, però després de pagar el que vam pagar ens volíem dutxar sí o sí, així que vam investigar a fons i vam arribar a un edifici en el que hi havien tot de portes en les quals hi havien uns lavabos molt complets, amb dutxa, pica i water, casi com el lavabo de casa, era tot molt extrany, però vèiem que la gent anava molt decidida cap a dins d'aquells lavabos. Així que amb la Blanca vam dir, hem d'anar ben decidits, com si haguéssim entrat tota la vida, així ho vam fer, un cop a dins vam fer un suspir, ens vam dutxar ràpid, vam contar fins a tres i vam abandonar el lloc de la mateixa manera, ens vam sentir com si haguéssim viscut una aventura de risc!


propera parada... Suïssa!

Continuarà...