2cv i neu! gener del 2010

Aquell any, vam començar l'any ben blanc, va caure una bona nevada el dia de després de reis, havia sentit que degut al desarollo del canvi i la mesura des rodes el 2cv tenia un bon comportament sobre neu, així que a la que va agafar una mica de gruix vaig anar a provar el cotxe disfrutant com un marrec.

Llàstima que el vaig poder tastar poc, al comportar-se bé sobre neu, li vaig deixar al meu germà ja que havia de arribar a verdú i la cosa es posava lletja ja que va caure una bona nevada aquella nit.

Amb el mono de neu, al cap de poc, quan les carreteres van ser netes, vaig tornar a enredar a l'Aida, l'amiga que em va acompanyar a l'aventura de carcassona, a pujar fins a Vaquèira i donar la volta a la bonaigua... em vaig endur la taula d'snow embutida a dins de la cabra per si a cas...

Vam pujar, pelats de fred, per què no sabíem com anava ben bé la calefacció, només a les pujades ens agafava un respiro.. ENTRAVA AIRE CALENT!!!!!

Un cop vam arribar allà, ens vam animar a fer una esquiada, quan vam arribar a peu de pistes, entre Porches cayennes, Mercedes, BMW's, allà estavem nosaltres, amb el 2cv, aparcant entre mig de cotxes de luxe!

Aquell dia d'esquiada, l'Aida no me'l perdonarà mai, ja que ella no en sabia gaire, i la vaig fer baixar per tot arreu, es va enrecordar de tota la meva família. Recordo en una de les baixades, que s'espantava quan baixava i girava cap amunt, resultat, descendia 2 metres i en pujava 1 i mig... una hora per baixar mentres em maleïa els ossos.

Quan vam tornar al cotxe, teniem uns nens pijos aparcats al cantó, amb el seu audi A3 nou flamant i ens miraven extrany. Quan vaig engegar el cotxe, degut a que el tub d'escapament estava fet un colador, va començar a sortir fum blanc del cotxe fred per tot arreu, semblava el cotxe de regreso al futuro quan canviava de època, aquí els pijos es van apartar i tot del nostre cantó.

La tornada va ser tranquila, tot i que el tub d'escapament es va anar desintegran degut a la neu i la sal de la carretera... no vam parlar gaire, l'Aida estava adolorida de les caigudes i que la meva taula d'snow li va caure al cap mentres dinava, això i que em pensava que no em tornaria a parlar mai més després d'emportar-me-la gelada amb el 2cv fins a la vall d'aran i fer-la rodolar muntanya avall.

Grans amistats.... XESQUIIIOOOOOO!!!!!!!

En aquella època, jo tenia 21 anys (no és que sigui massa més gran ara, només han passat 5 anys, però així sembla més interessant) i tenia una afició no massa normal per la meva edad, als meus amics els hi agradava el cotxe, però simplement per anar a donar un tomp per Tàrrega i punt, i pocs s'atrevien a fer massa kilómetres amb mi, A través del fòrum www.doscaballos.org, vam fer una colleta prou ben parida apartats de Clubs que ens reuniem quan ens venia de gust i on ens vingués de gust, la primera trobada, va pendre l'iniciativa un company d'esplugues i ens va portar el dia 27 de setembre del 2009 a visitar san miquel del fai, ens vam reunir un bon grupet que entre tots haviem parlat alguna vegada però mai ens haviem vist la cara. Vam passar un bon dia per allà!

Jo era el mes jovenet per allà i no hi encaixava massa, com a mínim em duia 20 anys amb els demés, però compartiem afició que era l'important.

A l'octubre d'aquell mateix any, els de la colla d'Osona, com cada any, van organitzar una trobada a la vall fosca, i amb un company que ens haviem conegut a la primera trobada, en Dani de Cornellà, hi vam anar a treure el cap amb cotxe modern, alla vaig coneixer a en Xesco, un parell d'anys més petit que jo, i amb les mateixes aficións que jo! ja no era l'únic raret!

A la foto surt d'esquena, fotent els nassos a tot arreu com sempre...
Al cap de poc ja tornava a ser al seu poble, a Pobla de Segur, a agafar motivades de les nostres i a compartir aquesta mena de sindrome de diògenes que tenim per la xatarra, amb ell, hem compartit moltes escapades, que aniré explicant, i anades d'olla,

En Xesco és una persona que sempre he pogut confiar amb ell (tot i posar-lo verd mil vegades i tenir tentacions d'arrancar-li el cap unes mil més), cosa que no puc dir d'altra gent que he anat coneixent a l'afició... i capaç de fer correr en condicions, un munt de xatarra en putrefacció en menys de tres mesos.


Anys més tard, ens vam reunir una colla de jovent molt maca, amb la que tots hem fet escapades i ja no hem siguts els rarets de l'afició!

De l'estàs com un llum, a l'estas com una puta CABRA!

Motivat per la bona sort que vaig tenir al viatge a Navarra, al cap de dues setmanes em tocaven vacances, ansiós de kilòmetres i benzina, vaig enredar a una amiga per que m'acompanyes a una altra aventura en 2 cilindres, un viatge a una ciutat que ben bé no sabiem on era, ni com s'hi arribava, això si, ens van dir que era molt bonica, es tractava de Carcassona, al sud de França.

Només teníem un dia i mig, ja que ella només s'havia demanat el dijous festa i haviem de sortir dimecres quan ella plegués al mig dia, després de lo de l'anterior viatge, tampoc em va semblar cap bogeria. Vam carregar el cotxe amb les maletes i vam tirar cap amunt, vam parar a dinar a Oliana, i a repostar a Andorra, un cop allà van començar els problemes, el cotxe va começar a consumir algo més d'oli de lo normal, que ho vam sol·lucionar carregan amb un parell de garrafes d'oli andorrà que es més barat. Lo complicat va ser quan vam pujar fins a dalt de tot del pas de la casa, deprés de fer un munt de kilómetres amb el motor ben revolucionat per poder superar la pujada, al parar, en ralentí, el cotxe feia un soroll molt extrany, aquí ja ens vam acollonir, vam obrir el capó eperant-nos el desastre més desastrós alla dins, no se, com si s'hagués desintegrat alguna cosa, el resultat va ser que haviem perdut un cargol i el alternador rondava suelto per dins del motor fent anar la corretja boja.

 Vaig obrir el meu maletí de supervivencia en carretera i amb un parell de brides i fil ferro vaig sol·lucionar el problema! ja tornava a funcionar tot!

L'avaria ens va fer contemplar un paisatge preciós. Vam seguir fins al proper poble, on ens vam donar conte que a Andorra a les 6 de la tarda, si no vas a comprar tabac, licor, o xocolata tot el demés tancat, i no vam trobar cap ferreteria oberta per poder comprar un miserable cargol... pues com que el cotxe funcionava, vam decidir tirar cap a França!

El viatge semblava que mai acabava, no sabiem l'estona que quedava de viatge, ni com de dolentes eren les carreteres que ens esperaven, només teniem un mapa michelin i la cabra, vam arribar a les tantes, vam buscar un hotel de F1 que ens va sortir tirat, i vam anar a visitar el poble, ja que teoricament l'endemà haviem de tornar cap a casa. 

Sense trobar-nos a casi ningú pel carrer, degut a l'hora que era, ens vam ensopegar amb això que ens va deixar bocabadats:

Aquí ja ens les vam manegar per que la jefa de la meva amiga li donés un dia mes de festa per poder visitar com cal el castell!

Vam anar a descansar i al dia següent, ben d'hora vam visitar carcassona, el castell i el casc antic del poble, al que buscan parquing a prop de la estació de trens, sense voler, quan ens vam donar conte, estavem circulant pel mig de les andanes, a saber el que devia pensar aquella gent quan ens veien amb el 2cv amb matrícula espanyola per dins de l'estació....

Abans de dinar, vam agafar rumb a la ciutat de Narbonne, que l'únic que en sabiem era que hi havia un famós desguaç només de 2cv, i anavem en busca del cargol, desguaç que no vam trobar...

Vam dinar i vam donar un tom per un mercat que feien per allà, on ens vam comprar una boina i una pamela per semblar ja gabaxos del tot!

Ja frikis perduts, vam agafar la carretera mes propera a la costa possible i vam anar baixant direcció catalunya, vam parar a descansar en llocs com aquest!

Seguint la carretera vam descobrir una cosa que no ens ho podiem creure, Pues no que va i CERVERA TE MAR!!!! si no os sabeu la historia... busqueu a wikipedia, que per alguna cosa hi és!

Per acabar aquest gran viatge, vam fer una parada obligatoria per l'empordà! el cap de creus.

La costa brava sempre ha sigut una zona que m'ha fascinat, al menys aquí, ja sabiem on anavem

Vam arribar el divendres, amb l'alternador lligat amb una brida, però vam arribar... 

Un altre viatge, que aquest ou de ferro amb motoret de moto em va deixar bocabadat...

Estas boig, viatge a Navarra 16/09/09

La paraula estàs boig, amb el 2cv, l'he sentit moltissimes vegades, quan la vaig sentir més seriosament per primer cop va ser el 16/09/09.

Amb això dels fòrums, em vaig fer amic d'una família de Saragossa, els quals els havia anat a visitar varies vegades amb cotxe "normal". Quan els hi vaig dir la meva nova adquisició em van dir que ja estava tardant en anar-hi a fer una visita, la veritat es que em feia bastant respecte, però ells que tenien més experiència amb això dels citroëns, em van treure la por, ells ja havien estat amb un dyane 6 a la República Checa aquell mateix any.
Sense tindre-les totes, em vaig llevar ben d'hora, vaig agafar la Cabra, i cap a Saragossa s'ha dit, sense tenir segur si tornaria amb el cotxe, en grua, o amb tantes hores de viatge generaria superpoders i tornaria volant...

Cada cartell, anunciant-me que passava de llarg alguna ciutat per mi, era tot un festival...

Arribo a Saragossa, desencaixat, amb el cul adormit, els hi encanta el cotxe i em diuen que m'han preparat una ruta... APA! torna a pujar al cotxe i gaaassss.

La veritat es que la ruta va ser impresionant, vam pujar cap a jaca, passant per els pobles abandonats a la vora del pantà de yesa, que per cert, estava buit, i vam poder fer fotos com aquestes:

El cotxe tot un campió, no es va queixar en cap moment...

Els collons em van caure a terra quan vaig veure aquest cartell en mig de les carreterotes comarcals per les que circulavem...

Vam arribar a Pamplona, vam estirar les cames, comprat unes pastes per la família, o si mes no que es creguesin que havia arribat fins allà i de tirada fins a Saragossa, a despedir-me i de cap a Tàrrega...

Tot i arribar a casa a les tantes de la matinada, després d'haver conduit més de 20h, aquella nit no vaig poder dormir flipant del que li havia fet fer en un sol dia a aquell cotxe quan tot just feia un més que tornava a circular després d'anys de dormir en aquells baixos de la casa d'Altet...

Li vaig haver de donar la raó a en José de Saragossa, aquest cotxe és indestructible...

El primer dia, Agost del 2009

Com tot en aquesta vida tot te un inici,

Tot va començar a mitjans d'agost del 2009, jo ja feia temps que seguia alguns fórums del 2cv i ja en tenia 2, un d'ells en fases de restauració, d'aquelles que duren més que les obres de la sagrada família.

Un dia, parlant mentres estava treballant assessorant a uns "piscineros" d'un poble a prop de Tàrrega, em van parlar d'un veí que es venia un 2cv, segons ells impecable i molt ben cuidat.

Aquesta va ser la meva sorpresa:

Realment no estava tan impecable com deien, però tenia el xassís bé, s'engegava (malament, però s'engegava) i no estava execivament podrit... el preu va ser raonable, així que no els hi vaig discutir massa i me'l vaig quedar.

Al principi anava molt perdut, no coneixia el cotxe i tot era nou per mi, recordo els primers dies, circulant per Tàrrega, amb  "l'estarter" a tope, que es posava sol, casi sense frens, una pudor a oli que feie el cotxe quan agafava temperatura i tots els nens aplaudint quan em veien passar... vamos, tot un show... però jo feliç com un anís amb el meu 2cv vermell descapotable, a tot arreu amb ell descapotat amb la solanera del mes d'agost al clatell.

Encara recordo el primer de molts "estas boig" que em van dir, va ser al cap de poc de tindre'l que em vaig presentar a Guissona, a uns 20km de Tàrrega, a veure a ma germana, i el meu cunyat, quan em va veure apareixer amb el cotxe, la cara que se'ls hi va quedar...

Poc a poc, vaig anant-lo posan a lloc, li vaig posar uns enbellidors a les rodes, a les llums, repasat les ratllades, reparat el carburador, polit la pintura, i canviat algunes peces que necessitava urgentment,

al cap de unes setmanes el seu aspecte ja era diferent:

El cotxe ja no s'accelerava sol, (recordo un dia, aturat en un semàfor, un home se'm va acostar i em va dir: el cotxe molt maco, però com no baixis el ralentí et durarà 2 dies, em vaig quedar amb una cara...i pensant, que collons m'he comprat!), frenava acceptablement be, no feia tant fum i la pintura feia algo més de goig, això si, els nens em continuaven fent la "ola" al passar.