Tornava a tenir vacances, i feia temps que, amb el Xesco i un altre company d'afició de la nostra edat, volíem fer una escapada, i no recordo com, vam voler fer cap a Portugal, concretament els plans eren entrar pel sud, des de Extremadura, fins al Cabo de Sâo Vicente i pujar per la costa fins a Lisboa, però això eren els plans i res va ser així.
Uns dies abans de sortir, al Xesco li van passar mil coses al cotxe i li tocava treballar, així que no va poder venir, i vam acabar anant amb l'altre company i fent la ruta que es va muntar ell.
Vam sortir en dissabte, carregats fins dalt, direcció Saragossa per l'antiga N-II.
Passada la pujada de Fraga, tot just entrant al desert dels Monegros, vam començar a sentir una forta olor a fum, molt soroll i vibracions. Vam parar en una benzinera abandonada a peu de carretera a mirar que passava, havíem perdut l'abraçadera que uneix el primer silenciós amb la canya d'escapament... començàvem bé...
Ens vam arriabar a Saragossa a esmorzar i de pas, vam tapar tots els orificis que poguessin conduir els gasos d'escapament cap a dins de l'habitacle i per acabar de ventilar, vam descapotar. D'aquesta manera vam recòrrer aquell matí les interminables baixades d'entre Calatayud i Guadalajara, pensant en quan les haguéssim de pujar a la tornada, si és que tornàvem per allà.
Vam dinar en un restaurant de carretera abans d'entrar a Madrid, un bon estofat de la zona, no recordava lo barat que era menjar bé a l'Espanya profunda, entre toros d'osborne i banderes tricolor. Ràpidament vam tornar a incorporar-nos a la A 2 i ja hi tornàvem a ser, amb el 2cv, carregat fins dalt, per la odiosa M-40 cagat per no passar-me la sortida direcció la A-41, on després de travessar Castella la Manxa i culminar el
Puerto de Despeñaperros vam arribar a Córdoba, on es veu, que havíem quedat amb una aficionada a aquestos cotxes, amiga del company, a casa de la qual, vam passar la nit després de gaudir un sopar amb el típic tapeo i una copa ràpida, ja que al dia següent toca matinar. Sense casi dormir en un sofà, tot i que era molt còmode, però aquella nit feien no se quin coi de processó pels carrers, que cada dos hores, durant la matinada, passaven un seguici de gent amb uns timbals que els hi hagés fet empassar!
Al matí següent, vam llevar-nos d'hora, i vam agafar la A-4 direcció Sevilla, i després Huelva, parant a esmorzar, tard ja, a Ayamonte. Després de trucar a la família, aprofitant que estàvem encara al país, allà anàvem, a Portugal que entràvem!
Només entrar al País va i la liem! De passada llegim un cartell que hi posava que els extrangers, havíem de comprar una targeta electrònica, en una garita que hi havia a peu d'autovia, per pagar el telepeatge, ja que cada certs kilómetres, hi havien unes càmeres, i sensors, que detectaven la targeta i t'anaven cobrant. Nosaltres, quan ho havíem acabat de llegir, ja ens havíem passat de llarg la sortida de la garita... Cada cop que passàvem pels punts de control cridàvem: PREMIO! Vam estar buscant on comprar la tarja, però no hi va haver manera, tot i que, a hores d'ara, encara no m'ha arribat res referent a les autopistes de Portugal.
Vam parar a dinar a l'alçada de Luz, en un area de descans, confiats que a Portugal era tot molt més barat, però les àrea de carretera estan internacionalitzades, i els clatellots que fan que se t'ennuegui el que hagis menjats, tels fan a tot arreu.
Ens vam dirigir per una carretera secundaria fins a Olhâo i Faro, buscant on dormir, ens vam quedar impressionats, primerament amb les carreteres, que a la guia sortien com importants, i eren trams asfaltats, sense voral ni línies, després amb la pobresa que es respirava: polígons industrials en ruïnes, amb roba estesa a lo que simulaven les finestres i els sostres fets de xapa, molta gent amb carros estirats per cavalls, gent jove desdentegada.... Se'ns posava la pell de gallina, tan sols estàvem a pocs kilómetres d'Espanya, semblava que havíem canviat de continent.
Vam continuar la nostra ruta fins a l'Albufeira, on vam trobar un camping prou apanyat, on ens vam quedar les tres nits que vam estar.
Aquest poble, era molt més turístic, i es camuflava la pobresa de la zona.
Aquella tarda, ens vam instal·lar, i vam anar a remullar-nos a la piscina per desencarcarar-nos del viatge. Alhora de sopar, ens vam donar conte que feiem tard a tot arreu, catetos de nosaltres no sabíem que a Portugal viuen amb una hora de menys!
Al dia següent, abans d'anar a fer turisme, i sota la supervisió d'un alemà que em mirava amb una rialla a la boca, i cada cop que me'l mirava feia que si amb el cap, vaig desmuntar el parafang esquerre, i amb una mica d'imaginació, consells d'en Xesco i fil ferro, vaig entrelligar el tub d'escapament per anclar-lo, i per fí, no haver de empassar-nos més fums!
Aquell dia vam agafar el portante i ens vam dirigir a Sagres, on ens vam banyar a l'Atlàntic, entre mig d'un fort vendaval, a la vora d'un xiringuito, on preparaven
frango (pollastre) a la parrilla.
Quan ens vam cansar de treure'ns sorra dels ulls i de la pell, vam continuar per una carretereta que ens portà al
Cabo de Sâo Vicente, l'extrem més a l'oest de Europa continental, allà on el mar s'engulleix la terra per no deixar-la sortir fins a milers de kilómetres més enllà.
Ara si, ja podia dir que el meu cotxe havia estat a tots els extrems de la península.
Vam tornar al poble i vam dinar en un bareto molt econòmic, on per fí, vaig tastar el famós
frango, vam decidir passar la tarda per allà, per al vespre, veure la posta de sol des d'aquell indret. Així feiem temps.
Va arribar l'hora de la posta de sol, i de cop i volta es va ennuvolar i a bufar un fort vent que ens va fer marxar cap al camping un altre cop.
A l'endemà, ens ho vam pendre amb calma, i vam visitar bé l'Albufeira i la piscina del camping, que era casi tota nostra.
L'últim dia, vam visitar Portimâo, on com no, vam trobar algun que altre 2cv!
A part, del port, i una zona d'aiguamolls, hi havia ben poca cosa a visitar. Així que tornàvem a ser d'hora al camping, a preparar les maletes per la tornada.
El dijous, en tan bon punt vam poder tornar els papers del camping, vam agafar camí de tornada, voliem fer els 1275km de cop, així que els tres al 2cv a peu fins baix, ja que eren les 9 i a sobre portàvem una hora de retard pel canvi horari.
Al mig dia, ja érem a Córdoba, a deixar a l'amiga del company, abans de parar a dinar, vam tirar fins a la província de Jaén, en un restaurant de carretera, rodejats de trofeus taurins i fotos d'en Paquirrin, vaig menjar un estofat de cua de toro. Vam aprofitar també per comprar garrafes d'oli de la zona, i fer al·lucinar als cambrers explicant el que havíem recorregut i el que ens quedava per recòrrer aquell dia.
El viatge de tornada va ser bastant monóton, al arribar a Castella, ens vam dedicar a buscar uns molins, com si fóssim el Quixot, tenía moltes ganes de fer-m'hi una foto amb el 2cv, però tots els que vèiem eren molt lluny, així que em vaig conformar amb això:
Vam arribar a la maleïda M-40 de nit, el que faltava! però vam sobreviure. A les pujades de Guadalajara, les que em tenien atemorit des de la baixada, el cotxe va començar a fer fum, sort que havia mig reparat l'escapament, per lo vist, ell també temía aquelles pujades. Vam arribar a casa a les 4 de la matinada, els últims 500km el cotxe s'havia empassat 3 litres d'oli, però com sempre, no ens havia deixat tirats.
A la setmana següent ja tenia un kit de motor demanat, un fragment d'aro, m'havía destrossat un cilindre.
El més bo va ser el rodatge, 2000km fets a 50km/h en les millors de les condicions. La cara d'un home gran, en un tractor vell, avançant-me en una pujada, va ser bona....
