Amb el cotxe repassat de dalt a baix, un bon canvi d'oli, pneumàtics nous i una nova instal·lació per poder posar un connector d'encenedor al cotxe, per endollar el navegador i de pas 2 entrades de USB per carregar el mòbil, (si, tinc un 2cv amb entrada USB, per molt extrany que soni) el diumenge 13 d'abril, vam llevar-nos ben d'hora i vam sortir direcció Marsella, la nostra primera parada.
El viatge de uns 600km va ser de lo més tranquil, anar parant, fent una ullada a l'oli i poca cosa més.
Només travessar la frontera, ens vam aturar en un restaurant de carretera a esmorzar per sentir ja parlar francés, sempre fa il·lusió quan surts del país. Va, i ens topem que el restaurant era dirigit per un gallec, i a sobre pesat. Al principi li seguíem la corrent, fins que ens va treure el ticket de 13€ per dos croaisants i dos cafés amb llet. Aquí se'ns va passar la simpatia. I més quan ens va dir que quan passéssim per allà no dubtéssim en parar, i que li digéssim als nostres amics. Vam pensar alhora la Blanca i jo: "Ara hi corro".
Vam seguir el nostre camí, a estones per autopista, i a estones per secundàries per estalviar-nos els peatges com a bon catalans que som. Tot i que quan al GPS li dius "evitar peajes y tasas" et fa donar més tombs que una baldufa, sort que com que no t'ho coneixes, vas seguint indicacions i arribes a lloc.
Vam parar a dinar a Montpelier uns entrepans, a la vora d'un canal que s'hi estava prou bé. I finalment a mitja tarda vam arribar a Marsella, al hotelet que teníem previst. Al ser d'hora, vam anar a fer un volt per la ciutat, que ens va sorprendre lo maca que és.
El Dilluns, després de treure'ns les lleganyes, vam sortir amb la intenció d'arribar a la Spezia, a la costa Italiana. En el camí, cotxe espanyol que ens avançava, cotxe amb qui ens saludàvem com si ens coneguéssim de tota la vida.
Al cap de poc de sortir de Marsella, la Blanca em va dir una cosa que la recordaré dies: L'isidoro (el nom que té el cotxe, per si no ho recordeu) va molt bé, aquesta vegada no tindràs massa coses per explicar al blog. No sé si és que el cotxe ho va sentir i pels seus collons que volia sortir al blog, que mentres estàvem creuant Nice, al punt on més nosa fèiem, allà se'm va quedar el pedar del accelerador clavat al fons i el cotxe en ralentí. Obro el capó, PREMI!!! el cable del accelerador partit.
El meu primer intent va ser mirar de posar una regleta de cable elèctric, de les de fer empalmes, per pessigar els dos trossos de cirga, però era innútil, estava massa a prop de el tensor i no deixava recorregut. Vaig agafar el cable i me'n vaig anar a la citroën que la teniem a escasos metres, trobant-me-la tancada en aquell moment. En aquestes, que va apareixer un bon home, que parlava un castellà perfecte, però en un accent particular, dient que venia a ajudar, que ell tenia un 2cv i ens volia fer un cop de mà. Va mirar-s'ho, i ens va dir que ho teníem xungo... res que no sapiguéssim ja. Al final vam acabar trucant a la grua que ens apropés el cotxe a la Citroën.
Arribem allà, ens rep el cap de taller, borde com ell sol, ja advertint-nos que no tenia stocks de recanvis d'aquestos cotxes, cosa que ens esperàvem, i que la peça trigava una setmana a arribar... allà una mica més i ens estirem dels cabells. Jo, tossut com una mula, dient que no podia ser, que Cassís, un dels recanvistes més importants de el món del 2cv, estava a escasos 150km d'allà! i a Espanya, demanes una peça i l'endemà la tens a casa! I el noi que no, que una semana, que és el seu protocol de funcionament amb la paqueteria. Que si volia, que ho demanés al meu distribuïdor. Ja em veus, trucan al Xesco, per que em digués el telèfon del meu distribuïdor, trucant-hi, i ells esgarrifats em diuen que com vulgui, però per molt transport urgent, era setmana santa, i tardaria. Aquí ja ens vam posar un pèl nerviosos, ja ens plantejàvem anar a Cassís en tren si convingés. Al final vaig treure la cirga i vaig començar a dir, amb el meu francés de dependent de Mc Donals de Salou, que era una cirga normal i corrent, que no ens podíem quedar una setmana allà per aquella tonteria! En aquestes que ens va veure un dels mecànics, i del magatzem va treure una cirga de moto que anava la mar de bé, fent les adabtacions pertinents. Aquí ens vam quedar tranquils i vam anar a dinar, deixant que la canviessin. Al tornar, hi estaven posats. Al cap de una bona estona, que ens van fer esperar, el cap de taller, ens apareix amb una rialla de orella a orella dient que havia quedat molt bé. Que passéssim a pagar i ja podíem continuar amb el viatge, ara entenem la rialla, una factura de vora 250€ ens esperava, segons ells, es triga 2h a canviar un cable que és més fàcil de substituir que el del frè d'una bicicleta... ens vam quedar amb una cara... però en definitiva, estàvem de vacances, i el que ens interessava era marxar d'allà el més ràpid possible. Vam pagar, i vam deixar Nice amb mal de panxa.
Aquí la Blanca, amb la factura a les mans, i Nice de fons.
Aquell dia, vam travessar Monaco, i vam entrar a Itàlia, sense poder arribar a La Spezia ja que haviem perdut molt temps amb lo del cable. Quan ja es va començar a fer fosc, vam buscar un Camping a través del navegador i vam anar a parar a una zona que se'n diu Finale Ligure, molt verda i molt maca...
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada