Quan la guerra civil es va acabar, centenars de milers de refugiats republicans van travessar la frontera arribant al sud de França. El govern francès no sabia que fer amb tanta gent ni com gestionar-ho, així que va fer una tanca a tot el voltant de les platges d'Argelés-sur-mer i els va abocar allà, custodiats pels gendarmes. Sense lloc on aixuplugar-se, simplement el mar, la sorra i les tanques, unes quantes barraques d'infermeria i cuina i poca cosa més, el menja i l'aigua que els proporcionaven eren mínims i la gent s'havia de espavilar aprofitant inclús la rosada del matí per poder aconseguir quatre gotes d'aigua.
L'altre problema eren els naixements, hi havia un índex de mortalitat de 99% en nens acabats de néixer, a causa de les males condicions i de la desnutrició de les mares. Inclús hi han testimonis de mares que arribaven a ofegar als seus nadons al mar per evitar el sofriment en moments de deseperació que les abocaven a la bogeria.
Elizabeth Eidenbenz, mestra i infermera suïssa de tan sols 24 anys, que havía estat fent un cop de mà amb la creu roja durant la Guerra Civil a Madrid València i Barcelona, quan va arribar allà es va esgarrifar. Ràpidament va localitzar el castell de Bardou construït al 1900 i que en aquell moment es trobava abandonat, a la localitat d'Elna i el va adquirir i restaurar amb l'ajuda de la creu roja Suïssa.
A partir d'aquí, va començar a lluitar amb el govern francès per demanar permís per poder treure a aquelles mares desnodrides dels camps de concentració uns dies abans de haver de parir, per poder-les acondicionar i que poguessin donar a llum sense perill, ni per elles, ni pels nens.
El dia 7 de decembre de 1939 va néixer el primer nen.
El funcionament de la maternitat era molt senzill, les mares que ja havien parit i es trobaven bé eren les encarregades de netejar, cuinar, preparar biberons i tot el que calgués per ajudar. Quan els nens tenien de 3 a 6 mesos sortien de la casa amb les mares o cap a França, o per retornar a Catalunya, o al camp però sense perill, així deixant places lliures per les mares que ho necesitessin, les quals podien anar acompanyades dels seus fills més grans.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial a la maternitat no només van començar a arribar refugiats catalans, sinó que també jueus. Aquí van començar els problemes, l'Elisabeth va amagar i protegir les mares jueves tot el que va poder, fins i tot posant-se ella en perill en varies ocasions ja que la Gestapo se la va emportar més d'una vegada per espantar-la però al final no va poder resistir i al 1944 l'exèrcit Alemany va tancar la maternitat, amb una memòria de 597 nens nascuts allà, entre aquelles parets.
L'edifici va quedar totalment abandonat fins que a l'any 1990 un artesà vidrier el comprés mig enfondrat i el restaurés. Al 2001 un jueu nascut allà, Guy Eckstein va voler investigar i es va posar en contacte amb el propietari i va començar les investigacions per donar a la llum el que aquell petit àngel anomenat Elizabeth, havia fet per tot aquells nens.
Arribem allà després de dinar uns espaguetis que havíem fet en un fogonet al pàrquing d'un supermercat. Al final d'un camí ens apareix l'edifici entre uns fuiters que l'envoltaven, ja l'havia vist en una altra ocasió des de fora, ja que aquell dia vam arribar tard i ja era tancat, però no podia evitar que se'm posés la pell de gallina al veure'l.
A l'entrar ens van atendre dues noies molt simpàtiques i en català, una de les quals ens va fer la visita guiada per l'edifici, ens va fer posar la pell de gallina en més d'una ocasió, inclús més d'una llagrima es va escapar.
"Un nadó no tenia llet i plorava de gana tota la nit. Quan estava esgotat de tant plorar s'adormia, i la mare l'aferrava contra el seu cos. Les mantes encara eren molles dels durs dies de febrer. Quan el sol sortia , la mare enterrava a l'infant a la sorra només deixant sortir el seu petit cap. La sorra li feia de manta. Al cap de pocs dies el nadó va morir de fred i fam. Jo estava embarassada i l'idea de pensar que el meu fill havia de néixer en aquell infern em desesperava.
Unes setmanes més tard, dins de la barraca de l'infermeria, vaig trobar l'Elisabeth Eidenbenz, o millor dit, ella em va trobar a mi. Em va proposar parir en una maternitat que ella mateixa dirigia, situada a Elne, aquí mateix al Rosselló. El dia que el meu fill va néixer en aquell paritori de la maternitat, no vaig poder retenir les llàgrimes. Tothom va pensar que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pensant en l'infant enterrat a la sorra de la platja d'Argelés."
Aquest és un testimoni de Mercé Domenech, una de les republicanes refugiades al camp.
Si teniu una estona, os recomano que mireu aquest documental. No us deixarà indiferents...
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/498169
Us animo, que visiteu aquest petit racó de la nostra història.
Continuarà....
