En Vicent, després de la pallissa amb el 2cv de l'última vegada, donant el tomb a la Bonaigua, encara no entenc perquè, però va tornar, i vaig prometre apallissar-lo encara més, així que tot just aterrar a la península vam anar a menjar la mona a la Vall Fosca, a la Pobleta de Bellveí, per ell, recordo que és eivissenc, tant el concepte de "anar a menjar la mona" (conto que encara no ho acaba d'entendre) com aquella vall, era desconegut, així que va ser un bon destí.
Ens va ploure, tot i que vam poder aixoplugar-nos en un "merendero" del poble, aquella gent de la muntanya està preparada per tot, i allí vam gaudir del dinar, i del postre.
Just després de dinar, ja que al ploure hi havia poca cosa a fer, vam decidir pujar fins a la central hidroelèctrica de Sallente, als peus de l'estany Gento, a veure si podíem tocar una mica de neu, i tant que la vam tocar!
Aquesta vegada vam muntar un viatge amb cara i ulls, no com l'última vegada que va venir, que el vaig carregar al 2cv i li vam aplastar 600km en un dia, així que 2 dies més tard, vam fer les maletes, i vam procedir a fer el mateix viatge que vaig fer anys enrere amb l'Aida, a Carcassone, fent exactament el mateix recorregut.
Així que ens vam dirigir cap a Andorra, en Vicent, l'Enric, el Xesco, la Mar (amiga d'aquest últim) i jo amb dos 2cv. Aquesta vegada, vam pujar el Pas de la Casa amb un bon tou de neu, cosa que ja li va agradar al Vicent, ja que ell de neu en veu poca. Un paissatge preciós per recorre'l a 40km/h, en pujada, sort que a les pujades la calefacció va a tota potència.
Tant bon punt vam poder, ens vam aturar a fer el ruc amb la neu, fins quedar ben xops i amb la punta dels dits congelats, i com sempre, algú emprenyat, amb els forats de les orelles i el clatell plens de neu, acotat, sacsant-se el coll del jersei, per fer-la caure.
Un cop superada la frontera, com l'última vegada, a Ax-les-Thermes, ens vam desviar per la D-613 direcció Quillan, una carretera secundària amb molt d'encant, i vam parar a dinar en una àrea de descans.
A la tarda, vam arribar a Carcassone, ens vam allotjar en el mateix hotel de F1, on vam deixar un dels cotxes, i vam visitar la vila amb més calma que l'última vegada. Els cinc a dins del 2cv, per aquells carrers, semblàvem autèntics "gabachos" sortits d'una pel·lícula dels anys 70.
Aquella nit, va ser entretinguda, sobre tot, perquè vam comprar alcohol i coca-cola a el punt de trobada a Andorra, en una de les ampolles de ron, venia una coctelera de regal, i l'amiga d'en Xesco, es va entussiasmar en preparar-nos un còctel, el que no sabia ella, que els coctels no és fan amb begudes amb gas, tot i que li va quedar ben clar, quan li va petar la coctelera als morros i va quedar ben dutxada de ron amb coca-cola. Entre que l'espetec va fer que la barreja arribés fins al sostre, i la mania que tenen els francesos d'enmoquetar-ho tot, imagineu-vos com va quedar l'habitació!
Al dia següent, ens vam dirigir fins a Narbonne, amb l'objectiu de trobar si o si el famós desguàs dels 2cv, i el vam trobar!
Vam entrar allà, amb cara agilipollats, mirant-ho tot, sobre tot un mehari 4X4 que tenien per allà, cara que se'ns va passar de cop, quan al Vicent li van clavar un pastón per una varilla per la porta del maleter...
Aquell mateix dia, de tirada, vam tornar cap a casa per l'eix.
Per acabar de rematar la setmana, l'últim dia, i per que en Vicent acabés de fer les cinquanta mil fotos (quan agafa la càmera, es muta i acaba semblant un japonés davant de la sagrada família, i si no fa 300 fotos no torna content), vam muntar una petita trobada amb ruta inclosa per l'Urgell pujant al Pilar d'Almenara.
Per cert, si aneu a França, i feu benzina amb targeta de crèdit, en un autoservei, tingueu en compte, que per cada repostada, encara no entenc el perquè, us retindran 200€ de dipòsit, durant uns dies. porteu efectiu, i si no, no us espanteu, que els tornen!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada