Spain Classic Raid 2a part, Andorra - Osca

Teníem el cotxe serigrafiat amb els adhesius dels patrocinadors, feia molta patxoca, donava la sensació que la cosa prometia, ho teníem tot "quasi" a punt.

 Ho poso entre comentes perquè vaig estar l’últim mes i mig darrere uns pneumàtics especials per camins de terra, i després de insistir-hi molt, tres dies abans del raid, el distribuïdor, un dels pocs que ofereixen aquesta mesura en aquest tipus de pneumàtic una mica especial, em diu que no sap que ha passat, però que s'han perdut.... 

Primer entrem en pànic, analitzem la situació i acceptem que en alguns moments, pot ser que les passem agres, però no queda altra que anar amb els pneumàtics de carretera que ja duia muntats a la furgoneta... a veure que passa.

Arriba el dia, portem unes setmanes insuportables, nerviosos, com la canalla...

La feina de els darrers dies era decidir el que portàvem d'equipatge o no, al final, amb l'excusa de que el maleter de la furgoneta es gran, vam acabar carregant de tot, pneumàtics, càmeres d'aire, transmissions, peces del circuit de frens, carburadors, alternador, reguladors.... amb el "per si de cas" portàvem mes peces al maleter que de les que està compost el vehicle.

Divendres surto de treballar, m’acomiado de la família, serà la primera vegada que em separo tants dies d'elles, i em dirigeixo al lloc de treball d'en Francesc, allà m'esperava amb els companys del Marbella. Ens havien preparat una petita festa de comiat on fins i tot van sortir els treballadors a acomiadar-nos.

Agafem carretera direcció Andorra, xino xano, no per gust, si no perquè la furgoneta no dona per gaire. Arribem a Andorra, ja és fosc, comencen els problemes. Al posar l'intermitent comença a sortir fum del comandament i es fon el fusible. Solució, canviar fusible i concentrar-nos perquè l'intermitent a la dreta no es pot posar, fàcil! Més complicat va ser un soroll sospitós que sortia, al girar, d'una de les transmissions... No passa res, portem recanvi... Però si ens passa això abans de començar el Raid, com acabarem?

Arribem a l'hotel, sopem ràpid i pugem a l'habitació. Abans d'anar a dormir, ens dona per crear un grup de WhatsApp amb els amics i familiars de cadascun dels integrants de l'equip, enviant una invitació per privat, ràpid es va omplir de gent que durant els següents dies van al·lucinar amb nosaltres, realment crec que van confirmar les sospites que tenien de nosaltres, que massa bé del cap no estem, però sincerament, els ànims i suport que vam rebre per allà en moments difícils ens va ajudar molt.

Dormim el que podem, esmorzem ràpid, i abans de que surti el sol pugem al pàrquing de Naturlandia, on ens havien de fer les verificacions i seria la sortida de la 1a etapa. Ens enfilem fins a la cota 1600, arribem els primers, quan ens veu el noi que feia les verificacions, ens deixa anar, que quan ha vist que arribàvem allà amb la Citroën AKS que els 1600m d'alçada, eren pocs... ja comencem amb les brometes...

Comencen a arribar els participants: Mercedes classe G, Mitsubishi Montero, Opel Frontera, Panda 4x4...tots clàssics, si, però molt més moderns i preparats per camins que el nostre... aviat ens adonem que anem amb el cotxe mes vell i menys potent del raid, crec que el reglament de que havia de ser un vehicle clàssic ens l'hem pres massa al peu de la lletra. Ens mirem amb el Francesc pensant: vols dir que n'hi ha per tant? Esperem que la gent sigui una exagerada.

Som tot un espectacle, tothom venia a veure la nostra petita Citroën AKS, i tothom deixava anar el mateix comentari: Amb aquests pneumàtics, patireu. No estem prou nerviosos amb el tema que només faltava això.

Comença el briefing, on ens expliquen les dificultats que ens esperen durant l'etapa. Ens anul·len el primer tram, ja que ha plogut molt els darrers dies i el riu que hem de passar hi ha massa corrent, donen l’opció, que ja que està reflexat al roadbook (el llibre de ruta que ens indica per on hem de passar), que els qui vulguin fer-ho, hi poden passar, però no és obligatori ni puntua. Nosaltres anem al segur i no el fem, és el primer dia i no cal trinxar-ho tot.

Segueixen amb les explicacions, fomenten molt el companyerisme i com a exemple de situacions difícils, ens comença a mosquejar que sempre ens posen a nosaltres: si veis a los del Citroën amarillo que no puede; si veis a los del Citroën amarillo que no pasa....

Aquí ja ens acaben d'acollonir del tot, però bé, havíem arribat fins allà, havíem de seguir, que sigui el que deu vulgui.

Sortim direcció port del cantó, on comença el primer tram cronometrat, aquests trams, hem d'anar a la velocitat exacta que ens marca el roadbook, i l'hem de fer en un temps determinat, portem controlador a dins del cotxe, que si ens passem de la velocitat, ens penalitza, i si no hi arribem, no complirem amb el temps marcat i també ens treuen punts.

Arranquem a l'hora que tenim marcada per sortir al tram, ens esperen vora 300km fins arribar a Osca, on finalitza la primera etapa, travessant tot el Pirineu. Ens anem familiaritzant amb les indicacions del roadbook, el Francesc de seguit li troba el punt i la clava, gràcies a això no ens perdem. Ens ho prenem amb calma però sense pausa, el soroll de la transmissió segueix martiritzant-nos, però sembla que aguanta, només tenim un problema a mitja etapa, ens quedem sense instal·lació elèctrica, no funciona res, s'han omplert de fang els fusibles i no fan contacte, res que una mica de xixiflú (és com anomenen carinyosament al 6 en 1) no ho pugui arreglar.

Comença a ploure, ens trobem amb una pujada argilosa, on els participants que ja havien pujat, hi havien deixat roderes que encara dificultaven més l'ascens. Intentem pujar de totes maneres, no ho aconseguim, a escassos metres abans de arribar a dalt ens quedem enganxats. Uns companys del raid amb un panda 4x4 i una corda, ens estiren fins arribar a dalt. Ja fem tard per acabar el tram, hem perdut massa temps, per tant ens quedem allà a fer un cop de mà als companys que venien a darrere, acabem amb un Citroën BX mig de cantó a la vora del camí que no hi havia manera de treure'l, un espectacle tot plegat, fins que va aparèixer l'organització amb un jeep i els treuen a tots.

Seguim, la pujada no segueix tant pronunciada però el terra argilós no canvia. Ens trobem un tap de cotxes i de gent que feia estona que eren allà. Uns companys amb una Citroën C15 s'havien quedat encallats i havien patit una avaria, travessers, impedint que pogués passar ningú.... Comencem a sospitar que anar amb Citroën no dona massa bona sort...

Els de l’organització ens comuniquen que és tard, que girem cua i busquem la primera carretera asfaltada que trobem fins a Osca. 

Plens de fang fins als genolls per a res, tornem enrere per les costes argiloses, aquest cop de baixada. Arribem a Osca davant l'ajuntament ens preparen el parc tancat amb meta inclosa.

 La gent que passeja per allà al·lucinava, al veure aparèixer més de cent cotxes clàssics, plens de fang i més d'un amb pudor a cremat, recordo els del Citroën BX al mig de la plaça intentant collar el tub d'escapament per no perdre´l.

Ens donen l'adreça de l'hotel a les afores de la ciutat. Arribem allà havent sopat qualsevol cosa que portàvem al cotxe, no teníem ni gana.

Arribem a l'allotjament, ens trobem un hotel de carretera fosc, ranci, semblava sortit d'una pel·lícula d'Esteso y Pajares. Anem a dormir amb la sensació que d'un moment a l'altre trucarà a la porta una noia lleugera de roba, demanant si ens convenia alguna cosa... Per sort no va ser així i ens van deixar descansar, fins a les tantes de la matinada, que el Francesc es desperta i mira el xat de WhatsApp de l'organització on havien passat la classificació de la 1a etapa durant la nit, hem quedat 32ens, em desperta amb un crit d'alegria! això promet! Seguim dormint però molt motivats, amb ganes que arribi l'endemà!

continuarà...