Setembre 2010 Eivissa-Formentera

Arriben les desitjades vacances. L'Aida i L'Enric, cap problema per arrossegar-los en 2cv, i a la Blanca, després de fer-la empenyer per dins del parquing de plaça Catalunya a Barcelona, rodejats de pijos amb els seus Chrislers, BMW, Audis... a causa de que em vaig quedar sense bateria (vaig desendollar el regulador sense voler), em va quedar més que clar, que tampoc hi havia cap problema. Així que em vaig posar en contacte amb el Vicent, un amic eivissenc que vaig coneixer mitjançant el Fotolog (una especie de blog que hi havia quan erem adolescents carregats d'acné i ens passavem el dia davant l'ordinador sense especificar el que buscavem). Tots dos ens dedicavem en aquella pàgina, a penjar fotos de cotxes, com no, i d'aquí va sortir una bona amistat, així que cap allà anavem a fer-li una visita.
Vaig pintar el "cul de pato" posant-l'hi una enganxina per demanar disculpes als conductors que venen darrere, perquè si el cotxe corre poc, amb el cul de pato i carregat no cal imaginar-s'ho!

El vam carregar fins dalt i cap a Eivissa s'ha dit!

Aquí entre que la mare de la Blanca i la meva, era dels primers dies que es veien, les "consogres", i que el meu germà, feia just 5 dies que acabava de ser pare i es va presentar amb el nen, vam marxar que van passar de nosaltres i no ens van dir ni adeu, però poc ens va importar, nosaltres de cap a Barcelona a agafar el ferri on vam passar la nit... una nit que ens esperavem que dormiriem i ens llevariem al dia següent descansats a Eivissa, però de somnis també es viu. Vam voltar tota la nit intentant dormir de les mil postures en unes butaques incomodíssimes.


Dia 1

Arribem a Eivissa a les 6 del matí, sense haver dormit casi, semblava que haviem canviat de món i ens disposem a buscar a el Vicent, vam posar-nos a fer temps recorrent carrers, buscant on estava l'apartament tot i que no hi podiem entrar fins hores més tard. Recordo que vaig aparcar el cotxe en un carrer i vaig baixar buscant en el mapa l'adreça on haviem d'anar, situant-m'hi en un encreuament proper. Quan em giro, em trobo una guiri col·locada fins les celles, asseguda al seient del conductor del 2cv flipant i demanant a 2 més que l'hi fessin fotos amb una camara imaginària, la Blanca, l'Aida i l'Enric, asseguts a dins del cotxe, amb cara d'acollonits i sense obrir la boca. No se que em va dir, va baixar del cotxe i van marxar fent esses pel mig del carrer, aquí vaig entendre que estàvem a platja d'en bossa, anàvem bé, allà a prop estava el nostre apartament.
Vam decidir anar a fer temps a la platja, perquè tampoc era plan de despertar al Vicent, així que vam rodar fins arribar a la cala del moro, allà vam esmorzar i vam posar els peus en remull.

Allà ens va vindre en Vicent i ens va portar a un mercat hippie on els més hippies erem nosaltres per les pintes que portàvem.

Vam arribar a l'apartament i, després de tenir més d'un problema amb els administradors de les finques, ens vam adonar que el cotxe l'havíem de deixar al mig del meollo... però tot i així vam dormir com a rocs.

Dia 2

Al dia següent, vam visitar la illa, platges, pobles i mil 2cv's més que vam trobar per la illa. En Vicent ens va preparar una ruta, ja que ell no podía venir perquè treballava. Al vespre es va quedar parat dels kílòmetres que vam fer, els illencs tenen una altra concepció de les distàncies, i ens va sorprendre quan ens va dir que mai havia escoltat un CD sencer al cotxe, no li donava temps.

Quan vam dirigir-nos al punt de trobada amb el vicent, em vaig voler passar de llest i voler creuar la illa en diagonal per carreteretes secundaries, en comptes de vorejar-la com haviem fet vàries vegades aquell mateix dia. Se'ns va fer de nit, i no sabiem massa on erem, hi havia una pujada considerable, (crec que la més forta de tota la illa) en segona, revolucionats al màxim, vam passar per davant d'una especie de restaurant, club, discoteca, tot molt pijo, amb gent en una terrassa que ens mirava passar amb el 2cv que semblava que havia d'explotar. Tot just sobrepassar aquell local, es va acabar la pujada, vam envalar el cotxe i de sobte, se'ns acabar la carretera. Vam sortir volan, els quatre vam alçar el cul del seient, després de botar el cotxe dos o tres  cops el vaig poder dominar i frenar. Estavem al mig d'un bosc, en un camí de cabres... mai més ben dit, se'm va passar de tot pel cap, que com li explicava a el Vicent o a qui fos on erem, com li deiem als pijos del local que els garrulos del 2cv no havien vist que s'acabava la carretera i s'havien fotut de cap, com carai carrego el cotxe trinxat al vaixell etc etc... amb aquestes que em diu l'Aida: Tranquil Dani, estem bé.
Vaig baixar del cotxe esperant-me lo pitjor, el motor partit en dos i el xassís en tres... Que va! només s'havia obert el primer silenciador de l'escapament en canal, no havia passat res. Vam tirar enrere i vam tornar a passar per davant del local dels pijos, aquest cop sense escape, però més orgullosos del cotxe, capaç de volar.


Dia 3

Aquell dia em vaig llevar tot just sortir el sol, i entre ionquis i borratxos que passaven pel carrer dient-me coses en idiomes indistingibles, vaig intentar resconstruir l'escape, per poder circular, ja que feia repelús només engegar el cotxe. Aquell dia vam agafar el Ferri fins a Formentera, un cop allà, al paradís del mehari, vam recòrrer el primer dia tota la illa, de far a far, a veure les famoses postes de sol de ses illes.

Aquí vam decidir aparcar el cotxe i llogar unes motos, ja que el soroll sense escapament era desastrós i la gent es girava quan encara no es veia ni el cotxe. El vam deixar aparcat a la porta d'un local que sempre veiem tancat, per estar més tranquils, local que va resultar ser un after, que funcionava de 5 a 8, i es corria allà dins un festival, del soroll del qual en feiem la culpa als veïns de baix.


Dia 4

Ens vam recórrer les platges de Formentera amb una mica de menys mal de cap (fins que casi ens quedem sense benzina i havíem d'aturar el motor a les baixades) ja que les motos no feien tan soroll, i vam poder arribar fins a platges que amb el cotxe no haguéssim pogut, ens va venir a veure el Vicent amb el ferri, i ens va ensenyar racons preciosos de la illa on l'Aida, tota una artista de la fotografia, va poder fer fotos com aquesta:

Dia 5

Ens llevem d'hora per fer una foto al far al matí per que no hi hagués ningú. Al sortir al balcó descobrim lo del after del davant i que han provocat un petit incendi i el 2cv allà al mig... sort que marxàvem. Ens acostem al far ràpid, mig depresius, però va sortir be!

D'aquí cap a Eivissa, on ens vam despedir del Vicent, i cap a Barcelona, tristos, fent resonar l'escape (o millor dit, el no escape) del cotxe, per dins dels budells del vaixell.