dimarts, 11 de febrer del 2014

Cap de Creus, Setembre del 2010

Tornem enrere (m'ho havia descuidat)

Just tornar de Eivissa i Formentera, vam decidir escapar-nos uns dies amb la Blanca a fer ruta per la costa brava. Vam improvisar totalment, sense tenir res previst, vam agafar la maleta i el 2cv i vam dirigir-nos cap a l'Empordà.
Vam buscar un càmping econòmic al Port de la Selva, a prop de Llançà.
Durant el primer dia, vam visitar el poble i descansat a peu de platja. Recordo que quan ens vam dirigir cap al cotxe, un turista alemany ens estava esperant al cantó del cotxe. Era un home gran, que anava en plan furgonetero, ens va demanar que li féssim una foto amb el nostre cotxe, es va treure una càmera que ens vam quedar amb cara de moniato... Us recordeu d'aquelles càmeres fotogràfiques que havies de fer córrer el carret després de cada foto? doncs una d'aquestes, però en versió alemana, molt més sofisticada, la vaig agafar i no vaig entendre ni papa de les instruccions que em va donar per fer la foto, no conto que quedés bé, em va recordar a les excursions de quan ets petit, aquells carrets de 25 fotos que si te'n sortien 10 de bé era tot un èxit, les demés o mogudes, o enfocan ves a saber on o velades.
Després ens va demanar que ens poséssim a la vora del cotxe i fer-nos ell una foto. Al principi vam dubtar, però amb la tecnologia que portava aquell home entre les mans, dubto que la publiqués enlloc, i almenys que li sortís una foto del cotxe....

Aquella nit, va caure un ruixat impressionant, sota la tenda era una bassa d'aigua. Al dia següent al llevar-nos, ens trobem que el cotxe té les rodes mig ensorrades al fang i la lona enfonsada formant tolls d'aigua. Un cop més, ens vam sortir sense cap problema de la fanguinada, però desde aquell dia, la lona del sostre va quedar ben donada de tot arreu, una cicatriu més de l'història del cotxe.

Aquell dia vam pujar fins al monestir de Sant pere de Rodes, deixant paisatges com aquest:


També vam visitar Cadaqués i el far del Cap de Creus.

Al dia següent, amb una nit més tranquil·la, tot i que bufava fort la tramuntana, i al voler plegar la tenda de campanya, va sortir volant i la feina va ser meva per atrapar-la, vam agafar carretera de tornada direcció Tossa de Mar, que durant aquelles dates, feien una concentració de Volkswagen clàssics, però no hi vam arribar, vam fer parada a Platja d'Aro, on vam ensopegar amb una altra concentració de clàssics.

Al arribar allà, li vaig preguntar a un organitzador de la trobada, que on podia estacionar el vehicle per visitar la trobada, se'ns va quedar mirant a nosaltres i al cotxe amb uns ulls com a plats, preguntant-nos d'on sortíem, amb el cotxe carregat fins al sostre i ple de fang, li vaig explicar, i ens va fer entrar a l'exposició amb molt orgull! ens va dir que era un clàssic en potència o alguna cosa així, que no vaig acabar d'entendre.
I allà estava l'Isidoro (nom que li va posar al cotxe l'antic propietari, i amb el qual tot el meu voltant el coneix, i que quan parlem d'ell amb aquest nom, sembla que parlem d'algú més de la família) ple de fang, i rodejat de cotxes impolutos, que els que el devien veure, no se que devien pensar.



Quan va acabar l'exposició, ens vam dirigir cap a Tàrrega, sense cap problema, i amb unes quantes més per explicar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada