Pop Cross, la gran descoberta, Abril del 2011

Estàvem decidint que fer amb el Xesco, o tornar a Sangüesa, o llançar-nos de cap a l'aventura un altre cop i provar coses noves.
Havíem sentit i investigat molt sobre el Pop cross, o 2cv cross, competició que encara es celebra a França, a l'abril, una de les proves, té lloc a Elne, a uns 50km escassos de la Jonquera, així que cap allà que anàvem, vaig enredar a un altre amic, a en Josep, perquè m'acomanyés.
El dissabte, tot just plegar de treballar, vam carregar el cotxe i vam sortir cap allà.
Fins a la frontera va anar molt bé, però els últims kilòmetres van ser un desastre, ens vam perdre moltes vegades, encara no estàvem familiaritzats amb les senyals dels francesos, que senyalitzen el que els dóna la gana.
Arribar a Elne va ser difícil, però arribar al circuit encara més, tot i que quan el vam veure aparéixer entre el bosc ens vam quedar bocabadats!

2cv's 2cv's 2cv's i més 2cv's preparats pel circuit i de l'afició, cada un que veiem se'ns escapava un UAALAA!

La sopresa va ser màxima quan rondant per allà vam descobrir que no només eren els 2cv que competien, si no que també es celebrava el campionat de camió cross, els francesos estan volats!

Així que vam muntar el nostre campament base entre la multitud

Feia fred, i la millor manera de fer-nos-el passar va ser a base de sangria i cervesa, va estar distreta la nit, sobre tot quan vam començar a sentir música i ens vam acostar a una carpa on estaven els pilots i organització, beguts, ballant d'una manera curiosa...
La part emocionant de la nit, és que a mitja nit, va començar a sonar allà dins l'Estaca, el sentiment amb que la cantaven aquella gent de la catalunya nord ens va fer posar la pell de gallina.

Al dia següent, si es pot dir així, ja que feia ben poca estona que dormíem, ens van despertar el soroll d'aquells motors poc silenciats, que s'ens clavaven al cap com a claus.
Ens vam llevar en Josep i jo, i el Xesco no hi havia manera de fer-lo sortir de la tenda, així que li vam desmuntar, i de cop vam sentir signes de vida d'allà dins en forma de un tènue cabroooons, al fí es va llevar i vam anar a veure les curses, resacosos, tragan pols, i al cantó d'una vella sense dents que fumava ves a saber el què que feia més fum que una locomotora vella... però nosaltres allà.. disfrutant com a nens petits de tal espectacle, veient volcar els 2cv i els camions com si res!

 Just després de dinar vam agafar camí de tornada, va ser molt dur, a base de Red Bulls. Recordo només de sortir del circuit, ens vam trobar un home gran, hippie autèntic, amb un 2cv maquejat a lo Rasta fari, que s'havia quedat en pana, a causa d'un invent que portava fet amb un motor Visa que no lligava amb el canvi i el motor d'arranc no se li acoplava, i em demanava que li posés un tornavís entre el motor d'arranc i la corona del volant d'inercia del motor, jo, que no m'aguantava els pets del cansament, li vaig dir que no, que havia de tornar a casa, i si pogués ser amb la mà sencera, així que allà es va quedar i nosaltres vam seguir el camí fins a casa.