Ensenyar al Vicent el que són els kilòmetres, Gener 2011

Al Gener següent, vam invitar a en Vicent a que ens vingués a fer una visita, amb quatre objectius: Veure Barcelona, Andorra, neu i ruta amb el 2cv.
Al dia següent d'aterrar a la península, vam matinar i vam preparar una bona ruta, pelats de fred i amb una bona gelada, vam dirigir-nos cap a fer el port de la bonaigua.

Poc temps abans, en xesco es va fer amb un 2cv fet pols, que per poder-lo retirar d'on estava abandonat, van haver de tallar un ametller, que havia crescut entre la carrosseria i el paraxocs.

 Es va posar les piles, i cap de poc temps, ja tenia l'informe de tràfic i l'acta notarial (que a un company i a mi ens va fer posar els collons per corbata davant del notari, història que més val no fer-la pública, un consell, porteu al móbil una cansoneta del SEGA sempre, per si de cas, us pot salvar la vida). Tota aquesta paperassa, li va donar un termini de tres mesos en els que havia de rehabilitar el vehicle i passar ITV. Abans d'acabar aquest temps, aquest era l'estat del vehice:

Així que ja que en Xesco tenia el cotxe a punt, el vam passar a buscar per la Pobla i es va apuntar amb nosaltres a fer la volta a la bonaigua.

Un cop al Cap del port, vam baixar a estirar les cames, i vam aprofitar per rodolar amb una bossa de plastic al cul per la muntanya, bona manera de tenir el primer contacte amb la neu per a en Vicent.

Quan ja vam tenir l'entrecuix carregat de caramells, vam tornar a pujar als cotxes i fins a Viella, un cop allà, després de dinar, la idea era tornar cap a Tàrrega per la carretera que recorre la franja amb l'Aragò, però ens va saber a poc, així que vam posar els nivells d'oli a lloc (el meu 2cv amb el temps cada vegada menjava més oli, i al "cabrit" del Xesco, treu un cotxe de sota un ametller després de tirar-se 16 anys abandonat i no n'hi consum encara ni una gota) vam tirar direcció a Les.

Aquí ja que hi erem, vam travessar la frontera amb França, i aquí ja se'ns va anar la cosa de les mans, vam arribar a Montréjeau, un poble que no n'haviem sentit a parlar mai, no sabiem que hi havia, però bueno, erem allà, de nit, a comprar unes galetes, que a en Xesco li feia molta ilusió trobar, per berenar.

Era fosc, i després de que un francés escridasses al Vicent per fer una foto a un Renault 4, haviem de tornar cap a casa, ja que al dia següent la Blanca treballava. Un cop a Catalunya, després de passar el túnel de Viella, vam fer una parada, ja que als túnels és sentia un soroll no massa normal, el xesco es descollonava, era ell, que se li estava desfent el tub d'escapament, era curiós, en les mateixes dates, al mateix lloc, però l'any anterior, m'havia passat exactament el mateix tornan d'esquiar amb l'Aida.

Vam seguir fins a Puente de montañana, on vam saltar una estona al pont penjat, i ens vam despedir den Xesco, que va tirar direcció a Tremp.

Al cap d'una bona estona vam decidir parar, eren altes hores de la matinada, vam fer una parada per repostar nosaltres i el cotxe en una benzinera just abans d'arribar a Alfarràs. Un cop sopats i parlant de lo bé que anava el cotxe, vam decidir fer d'una tirada el que ens quedava de camí... No vam fer res més que sortir que el cotxe va començar a fallar, perdia força de cop, havia de reduir constantment, per més que parava i me'l mirava no trobava l'avaria... la cara que va posar el Vicent de "no per favor, ara no!" va ser curiosa, recordo que en Vicent no havia escoltat mai un CD de música sencer a dins del cotxe, ja que a la Eivissa les distàncies són tan curtes que no donava temps, ara, després de 600km que portavem, li hagués donat temps d'escoltar tres vegades la discografia de Camela i dos la de los Chichos sobrant temps.
A trompicons vam arribar a casa. Ens havien tongat amb la benzina, ja que al tornar a repostar, els tirons van desapareixer...

Després d'aquest dia, em pensava que en Vicent no tornaria a voler saber res més dels 2cv ni de cap altre clàssic, però no és així, ara és propietari d'aquest bonic 2cv blanc, com no, el color de Eivissa: