Rodatge videoclip La Pegatina, Gener 2011

Un dia, perdent el temps pel Facebook, ja que no serveix per res més, vaig veure que els del grup de música La Pegatina, buscaven un 2cv per rodar un videoclip, no vaig dubtar en enviar una foto del meu, ja que, en aquell moment, era un grup que escoltava a tota hora.
Al cap d'un temps contacten amb mi, que havia sigut l'escollit, entre uns altres, em va fer molta il·lusió, així que vam anar contactant i vam quedar per un cap de setmana a Artesa de Lleida, jo dissabte no hi podia anar, ja que treballava, i vaig enviar al meu germà, tot i així em vaig escapar una estona per veure'ls.

Vaig disfrutar molt, però també vaig patir lo meu... ja que van pujar els 7 components alhora a dins del cotxe, això si, en tot moment amb molt de compte i respectan el cotxe.

Al dia següent, el rodatge va ser al circuit d'autocrós de Mollerussa, aquest dia participaven més 2cv, entre ells en Xesco, que hi van contactar mitjançant un company del seu poble que era fanàtic del grup.

Van fer una petita cursa, a càmera lenta, en la que hi sortia el Xesco i d'altres propietaris de 2cv perseguint al grup que anaven amb el meu.


Al final del rodatge, van dedicar-me el cotxe per la part de dins del maleter, cosa que es van quedar parats, mai els havien demanat d'autografiar un cotxe, ves, si, sóc raret.

Vaig disfrutar molt aquell cap de setmana, i al final, aquest va ser el resultat:

Per cert, si us fixeu, al final, a agraïments especials surten el nom del meu germà i el meu.

Cap de Creus, Setembre del 2010

Tornem enrere (m'ho havia descuidat)

Just tornar de Eivissa i Formentera, vam decidir escapar-nos uns dies amb la Blanca a fer ruta per la costa brava. Vam improvisar totalment, sense tenir res previst, vam agafar la maleta i el 2cv i vam dirigir-nos cap a l'Empordà.
Vam buscar un càmping econòmic al Port de la Selva, a prop de Llançà.
Durant el primer dia, vam visitar el poble i descansat a peu de platja. Recordo que quan ens vam dirigir cap al cotxe, un turista alemany ens estava esperant al cantó del cotxe. Era un home gran, que anava en plan furgonetero, ens va demanar que li féssim una foto amb el nostre cotxe, es va treure una càmera que ens vam quedar amb cara de moniato... Us recordeu d'aquelles càmeres fotogràfiques que havies de fer córrer el carret després de cada foto? doncs una d'aquestes, però en versió alemana, molt més sofisticada, la vaig agafar i no vaig entendre ni papa de les instruccions que em va donar per fer la foto, no conto que quedés bé, em va recordar a les excursions de quan ets petit, aquells carrets de 25 fotos que si te'n sortien 10 de bé era tot un èxit, les demés o mogudes, o enfocan ves a saber on o velades.
Després ens va demanar que ens poséssim a la vora del cotxe i fer-nos ell una foto. Al principi vam dubtar, però amb la tecnologia que portava aquell home entre les mans, dubto que la publiqués enlloc, i almenys que li sortís una foto del cotxe....

Aquella nit, va caure un ruixat impressionant, sota la tenda era una bassa d'aigua. Al dia següent al llevar-nos, ens trobem que el cotxe té les rodes mig ensorrades al fang i la lona enfonsada formant tolls d'aigua. Un cop més, ens vam sortir sense cap problema de la fanguinada, però desde aquell dia, la lona del sostre va quedar ben donada de tot arreu, una cicatriu més de l'història del cotxe.

Aquell dia vam pujar fins al monestir de Sant pere de Rodes, deixant paisatges com aquest:

També vam visitar Cadaqués i el far del Cap de Creus.

Al dia següent, amb una nit més tranquil·la, tot i que bufava fort la tramuntana, i al voler plegar la tenda de campanya, va sortir volant i la feina va ser meva per atrapar-la, vam agafar carretera de tornada direcció Tossa de Mar, que durant aquelles dates, feien una concentració de Volkswagen clàssics, però no hi vam arribar, vam fer parada a Platja d'Aro, on vam ensopegar amb una altra concentració de clàssics.

Al arribar allà, li vaig preguntar a un organitzador de la trobada, que on podia estacionar el vehicle per visitar la trobada, se'ns va quedar mirant a nosaltres i al cotxe amb uns ulls com a plats, preguntant-nos d'on sortíem, amb el cotxe carregat fins al sostre i ple de fang, li vaig explicar, i ens va fer entrar a l'exposició amb molt orgull! ens va dir que era un clàssic en potència o alguna cosa així, que no vaig acabar d'entendre.
I allà estava l'Isidoro (nom que li va posar al cotxe l'antic propietari, i amb el qual tot el meu voltant el coneix, i que quan parlem d'ell amb aquest nom, sembla que parlem d'algú més de la família) ple de fang, i rodejat de cotxes impolutos, que els que el devien veure, no se que devien pensar.

Quan va acabar l'exposició, ens vam dirigir cap a Tàrrega, sense cap problema, i amb unes quantes més per explicar.

Ensenyar al Vicent el que són els kilòmetres, Gener 2011

Al Gener següent, vam invitar a en Vicent a que ens vingués a fer una visita, amb quatre objectius: Veure Barcelona, Andorra, neu i ruta amb el 2cv.
Al dia següent d'aterrar a la península, vam matinar i vam preparar una bona ruta, pelats de fred i amb una bona gelada, vam dirigir-nos cap a fer el port de la bonaigua.

Poc temps abans, en xesco es va fer amb un 2cv fet pols, que per poder-lo retirar d'on estava abandonat, van haver de tallar un ametller, que havia crescut entre la carrosseria i el paraxocs.

 Es va posar les piles, i cap de poc temps, ja tenia l'informe de tràfic i l'acta notarial (que a un company i a mi ens va fer posar els collons per corbata davant del notari, història que més val no fer-la pública, un consell, porteu al móbil una cansoneta del SEGA sempre, per si de cas, us pot salvar la vida). Tota aquesta paperassa, li va donar un termini de tres mesos en els que havia de rehabilitar el vehicle i passar ITV. Abans d'acabar aquest temps, aquest era l'estat del vehice:

Així que ja que en Xesco tenia el cotxe a punt, el vam passar a buscar per la Pobla i es va apuntar amb nosaltres a fer la volta a la bonaigua.

Un cop al Cap del port, vam baixar a estirar les cames, i vam aprofitar per rodolar amb una bossa de plastic al cul per la muntanya, bona manera de tenir el primer contacte amb la neu per a en Vicent.

Quan ja vam tenir l'entrecuix carregat de caramells, vam tornar a pujar als cotxes i fins a Viella, un cop allà, després de dinar, la idea era tornar cap a Tàrrega per la carretera que recorre la franja amb l'Aragò, però ens va saber a poc, així que vam posar els nivells d'oli a lloc (el meu 2cv amb el temps cada vegada menjava més oli, i al "cabrit" del Xesco, treu un cotxe de sota un ametller després de tirar-se 16 anys abandonat i no n'hi consum encara ni una gota) vam tirar direcció a Les.

Aquí ja que hi erem, vam travessar la frontera amb França, i aquí ja se'ns va anar la cosa de les mans, vam arribar a Montréjeau, un poble que no n'haviem sentit a parlar mai, no sabiem que hi havia, però bueno, erem allà, de nit, a comprar unes galetes, que a en Xesco li feia molta ilusió trobar, per berenar.

Era fosc, i després de que un francés escridasses al Vicent per fer una foto a un Renault 4, haviem de tornar cap a casa, ja que al dia següent la Blanca treballava. Un cop a Catalunya, després de passar el túnel de Viella, vam fer una parada, ja que als túnels és sentia un soroll no massa normal, el xesco es descollonava, era ell, que se li estava desfent el tub d'escapament, era curiós, en les mateixes dates, al mateix lloc, però l'any anterior, m'havia passat exactament el mateix tornan d'esquiar amb l'Aida.

Vam seguir fins a Puente de montañana, on vam saltar una estona al pont penjat, i ens vam despedir den Xesco, que va tirar direcció a Tremp.

Al cap d'una bona estona vam decidir parar, eren altes hores de la matinada, vam fer una parada per repostar nosaltres i el cotxe en una benzinera just abans d'arribar a Alfarràs. Un cop sopats i parlant de lo bé que anava el cotxe, vam decidir fer d'una tirada el que ens quedava de camí... No vam fer res més que sortir que el cotxe va començar a fallar, perdia força de cop, havia de reduir constantment, per més que parava i me'l mirava no trobava l'avaria... la cara que va posar el Vicent de "no per favor, ara no!" va ser curiosa, recordo que en Vicent no havia escoltat mai un CD de música sencer a dins del cotxe, ja que a la Eivissa les distàncies són tan curtes que no donava temps, ara, després de 600km que portavem, li hagués donat temps d'escoltar tres vegades la discografia de Camela i dos la de los Chichos sobrant temps.
A trompicons vam arribar a casa. Ens havien tongat amb la benzina, ja que al tornar a repostar, els tirons van desapareixer...

Després d'aquest dia, em pensava que en Vicent no tornaria a voler saber res més dels 2cv ni de cap altre clàssic, però no és així, ara és propietari d'aquest bonic 2cv blanc, com no, el color de Eivissa:

Setembre 2010 Eivissa-Formentera

Arriben les desitjades vacances. L'Aida i L'Enric, cap problema per arrossegar-los en 2cv, i a la Blanca, després de fer-la empenyer per dins del parquing de plaça Catalunya a Barcelona, rodejats de pijos amb els seus Chrislers, BMW, Audis... a causa de que em vaig quedar sense bateria (vaig desendollar el regulador sense voler), em va quedar més que clar, que tampoc hi havia cap problema. Així que em vaig posar en contacte amb el Vicent, un amic eivissenc que vaig coneixer mitjançant el Fotolog (una especie de blog que hi havia quan erem adolescents carregats d'acné i ens passavem el dia davant l'ordinador sense especificar el que buscavem). Tots dos ens dedicavem en aquella pàgina, a penjar fotos de cotxes, com no, i d'aquí va sortir una bona amistat, així que cap allà anavem a fer-li una visita.
Vaig pintar el "cul de pato" posant-l'hi una enganxina per demanar disculpes als conductors que venen darrere, perquè si el cotxe corre poc, amb el cul de pato i carregat no cal imaginar-s'ho!

El vam carregar fins dalt i cap a Eivissa s'ha dit!

Aquí entre que la mare de la Blanca i la meva, era dels primers dies que es veien, les "consogres", i que el meu germà, feia just 5 dies que acabava de ser pare i es va presentar amb el nen, vam marxar que van passar de nosaltres i no ens van dir ni adeu, però poc ens va importar, nosaltres de cap a Barcelona a agafar el ferri on vam passar la nit... una nit que ens esperavem que dormiriem i ens llevariem al dia següent descansats a Eivissa, però de somnis també es viu. Vam voltar tota la nit intentant dormir de les mil postures en unes butaques incomodíssimes.


Dia 1

Arribem a Eivissa a les 6 del matí, sense haver dormit casi, semblava que haviem canviat de món i ens disposem a buscar a el Vicent, vam posar-nos a fer temps recorrent carrers, buscant on estava l'apartament tot i que no hi podiem entrar fins hores més tard. Recordo que vaig aparcar el cotxe en un carrer i vaig baixar buscant en el mapa l'adreça on haviem d'anar, situant-m'hi en un encreuament proper. Quan em giro, em trobo una guiri col·locada fins les celles, asseguda al seient del conductor del 2cv flipant i demanant a 2 més que l'hi fessin fotos amb una camara imaginària, la Blanca, l'Aida i l'Enric, asseguts a dins del cotxe, amb cara d'acollonits i sense obrir la boca. No se que em va dir, va baixar del cotxe i van marxar fent esses pel mig del carrer, aquí vaig entendre que estàvem a platja d'en bossa, anàvem bé, allà a prop estava el nostre apartament.
Vam decidir anar a fer temps a la platja, perquè tampoc era plan de despertar al Vicent, així que vam rodar fins arribar a la cala del moro, allà vam esmorzar i vam posar els peus en remull.

Allà ens va vindre en Vicent i ens va portar a un mercat hippie on els més hippies erem nosaltres per les pintes que portàvem.

Vam arribar a l'apartament i, després de tenir més d'un problema amb els administradors de les finques, ens vam adonar que el cotxe l'havíem de deixar al mig del meollo... però tot i així vam dormir com a rocs.

Dia 2

Al dia següent, vam visitar la illa, platges, pobles i mil 2cv's més que vam trobar per la illa. En Vicent ens va preparar una ruta, ja que ell no podía venir perquè treballava. Al vespre es va quedar parat dels kílòmetres que vam fer, els illencs tenen una altra concepció de les distàncies, i ens va sorprendre quan ens va dir que mai havia escoltat un CD sencer al cotxe, no li donava temps.

Quan vam dirigir-nos al punt de trobada amb el vicent, em vaig voler passar de llest i voler creuar la illa en diagonal per carreteretes secundaries, en comptes de vorejar-la com haviem fet vàries vegades aquell mateix dia. Se'ns va fer de nit, i no sabiem massa on erem, hi havia una pujada considerable, (crec que la més forta de tota la illa) en segona, revolucionats al màxim, vam passar per davant d'una especie de restaurant, club, discoteca, tot molt pijo, amb gent en una terrassa que ens mirava passar amb el 2cv que semblava que havia d'explotar. Tot just sobrepassar aquell local, es va acabar la pujada, vam envalar el cotxe i de sobte, se'ns acabar la carretera. Vam sortir volan, els quatre vam alçar el cul del seient, després de botar el cotxe dos o tres  cops el vaig poder dominar i frenar. Estavem al mig d'un bosc, en un camí de cabres... mai més ben dit, se'm va passar de tot pel cap, que com li explicava a el Vicent o a qui fos on erem, com li deiem als pijos del local que els garrulos del 2cv no havien vist que s'acabava la carretera i s'havien fotut de cap, com carai carrego el cotxe trinxat al vaixell etc etc... amb aquestes que em diu l'Aida: Tranquil Dani, estem bé.
Vaig baixar del cotxe esperant-me lo pitjor, el motor partit en dos i el xassís en tres... Que va! només s'havia obert el primer silenciador de l'escapament en canal, no havia passat res. Vam tirar enrere i vam tornar a passar per davant del local dels pijos, aquest cop sense escape, però més orgullosos del cotxe, capaç de volar.


Dia 3

Aquell dia em vaig llevar tot just sortir el sol, i entre ionquis i borratxos que passaven pel carrer dient-me coses en idiomes indistingibles, vaig intentar resconstruir l'escape, per poder circular, ja que feia repelús només engegar el cotxe. Aquell dia vam agafar el Ferri fins a Formentera, un cop allà, al paradís del mehari, vam recòrrer el primer dia tota la illa, de far a far, a veure les famoses postes de sol de ses illes.

Aquí vam decidir aparcar el cotxe i llogar unes motos, ja que el soroll sense escapament era desastrós i la gent es girava quan encara no es veia ni el cotxe. El vam deixar aparcat a la porta d'un local que sempre veiem tancat, per estar més tranquils, local que va resultar ser un after, que funcionava de 5 a 8, i es corria allà dins un festival, del soroll del qual en feiem la culpa als veïns de baix.


Dia 4

Ens vam recórrer les platges de Formentera amb una mica de menys mal de cap (fins que casi ens quedem sense benzina i havíem d'aturar el motor a les baixades) ja que les motos no feien tan soroll, i vam poder arribar fins a platges que amb el cotxe no haguéssim pogut, ens va venir a veure el Vicent amb el ferri, i ens va ensenyar racons preciosos de la illa on l'Aida, tota una artista de la fotografia, va poder fer fotos com aquesta:

Dia 5

Ens llevem d'hora per fer una foto al far al matí per que no hi hagués ningú. Al sortir al balcó descobrim lo del after del davant i que han provocat un petit incendi i el 2cv allà al mig... sort que marxàvem. Ens acostem al far ràpid, mig depresius, però va sortir be!

D'aquí cap a Eivissa, on ens vam despedir del Vicent, i cap a Barcelona, tristos, fent resonar l'escape (o millor dit, el no escape) del cotxe, per dins dels budells del vaixell.

Juliol del 2010 Aix....

Estiuet, calor, bon temps, platgeta i primer estiu sencer amb EL 2CV (o si algú pregunta, el meu descapotable vermell)

Per tastar-lo, que millor que anar a les platges del delta de l'ebre?

Aquest com amb un amic (L'Enric), L'Aida (que ja n'he parlat alguna vegada) i la seva cosina, la Blanca. Agafem un diumenge, al sortir de treballar, el 2cv i tirem de cap al Delta, dos hores de viatge, que va valer molt la pena per contemplar aquestos paisatges!

Aquest cop, em vaig tornar a quedar bocabadat del comportament del 2cv sobre la sorra... tot i que fent el bestia, més d'un cop, vam haver d'espenyer, (bueno, jo no massa, que em quedava a dins).
El cotxe, no li havia deixat a casi ningú, era el meu tresor, fins aquell dia, la Blanca no tenia carnet, no havia tocat mai un cotxe i amb l'excusa de que no havia perill de xocar enlloc alla estava... conduint el meu 2cv... que m'estava passant?

La veritat es que vam disfrutar molt del dia i del cotxe, la cara dels pescadors que arribaven fins a la vora de l'aigua en 4X4  al veure que els hi feiem la competència amb el 2cv era bona:

La sensació de naturalesa i llibertat es resumeix en una sola foto:

Els descapotables són molt bonics, fins que vas conduint i t'agafa un xàfec i no tens on parar, a la tornada ho vam experimentar... sort de les tovalloles, que ens les vam possar mode burca. Quan vas amb aquestos cotxes, normalment, quan la gent t'avance, ho fa amb una rialla a la cara, un cop m'havien arribat a dir que probocava felicitat. Però quan està plovent, i t'avancen i tu vas descapotat amb les tovalloles al cap, deixeu-vos de filosofies, la gent es descollona de tu.

A la setmana següent, en Jordi, company de la colla de bicilindrics.cat, em va fabricar un "cul de pato", una petita extensió del maleter, per poder-lo carregar encara més. Per provar-lo, vam anar amb la Blanca, a celebrar l'aniversari de l'Enric i l'Aida al Pantà de Sant Ponç (Solsona). Allà vaig acabar d'entendre perquè li deixava amb tantes ganes el 2cv a aquella noieta... ja tenia una companya de viatge, i no només parlant del 2cv.

Tornem cap a Navarra! 25/04/10

Comença el bon temps, després de la trobada de sant Miquel del Fai, vam  agafar una bona ratxa de trobades per la zona, inclús jo n'havia organitzat una que ens haviem reunit una bona colla aquí Tàrrega, els hi vaig preparar una visita al museu de joguines de Verdú, avui en dia ja tancat.

Els amics que vaig parlar anteriorment de Saragossa, ens van invitar a que anéssim amb ells a un poblet de Navarra anomenat Sangüesa en el que feien una trobada bastant popular. Aquesta vegada, amb el Xesco de copilot, que per asistir a les trobades baixava fins a Tàrrega amb el seu Renault 4 F6, i un cop aquí, es muntava al meu 2cv i fins a on convingués sense renegar ni un segon!

Era un dissabte, al sortir de treballar, ell ja m'esperava, vam carregar el cotxe i cap a Saragossa s'ha dit, alla vam passar la nit a casa dels amics. Encara recordo al matí següent el "caxondeo" que portaven amb nosaltres... havien fet dormir al xesco amb un poster den Franco als peu de llit mirant-lo fixament... Però ell es va passar la nit mirant revistes de 2cv que tenia en José en aquella habitació.

Ben d'hora, vam agafar els cotxes, els mañicos diuen el dyane 6 i una dyane 6/400 que havien perparat i setmanes abans havien participat al rally de classics de l'atlas que es celebra al marroc.

En caravana, vam arrencar fins a Sangüesa,

Un cop allà vam disfrutar com a nens petits, hi havia una gran varietat de cotxes, de tots colors i formes, van celebrar una gimcana, la que consistia en fer anar algú dret al cotxe amb una espasa i caçar unes anelles, tocar uns bidons i fer passar la cabra per sobre un tauló,

Ens vam delir de participar, però teniem molts kilómetres a recorrer per tornar a casa aquella tarda, i no era plan de deixar-nos mig cotxe al circuit... ens coneixem....

Vam dinar al restaurant, després, van fer un sorteig entre tots els participants de la concentració, on van tocar recanvis pels nostres cotxes, pneumàtics etc etc... jo sóc una d'aquelles persones a les que mai mai mai els toca res, almenos fins que comencen a sortejar coses d'aquelles sense sentit i que no les vols per res. PREMI! un pot de 20kg de pintura de color grissa, (que per cert, encara la tinc en un racó sense encetar) cap a casa...

Just després de dinar, vam tornar cap a casa, tot un suplici de viatge... em va entrar bruticia al carburador, i quan li donava la gana, perdia tota la força fins que entrava gasolina de cop al motor i fotia uns pets que sentien desde el cotxe del davant... al arribar a Saragossa, vaig desmuntar el carburador i ho vaig netejar tot... la meva sorpresa va ser quan vaig veure, que a causa de les explosions, havia perdut un element del carburador, element que mai he sapigut perquè funcionava, ja que sense ell, un cop tapat els forats on anava atornillat funcionava perfectament.

Un cop reparat, vam llançarnos cap a casa.... lluny dels toros i els posters de franco.

Gran viatge... en el que quan el recordem se'ns escapa un SANGÜESSAAAAAAAAAAAAAA eeehhh Xesco?!

2cv i neu! gener del 2010

Aquell any, vam començar l'any ben blanc, va caure una bona nevada el dia de després de reis, havia sentit que degut al desarollo del canvi i la mesura des rodes el 2cv tenia un bon comportament sobre neu, així que a la que va agafar una mica de gruix vaig anar a provar el cotxe disfrutant com un marrec.

Llàstima que el vaig poder tastar poc, al comportar-se bé sobre neu, li vaig deixar al meu germà ja que havia de arribar a verdú i la cosa es posava lletja ja que va caure una bona nevada aquella nit.

Amb el mono de neu, al cap de poc, quan les carreteres van ser netes, vaig tornar a enredar a l'Aida, l'amiga que em va acompanyar a l'aventura de carcassona, a pujar fins a Vaquèira i donar la volta a la bonaigua... em vaig endur la taula d'snow embutida a dins de la cabra per si a cas...

Vam pujar, pelats de fred, per què no sabíem com anava ben bé la calefacció, només a les pujades ens agafava un respiro.. ENTRAVA AIRE CALENT!!!!!

Un cop vam arribar allà, ens vam animar a fer una esquiada, quan vam arribar a peu de pistes, entre Porches cayennes, Mercedes, BMW's, allà estavem nosaltres, amb el 2cv, aparcant entre mig de cotxes de luxe!

Aquell dia d'esquiada, l'Aida no me'l perdonarà mai, ja que ella no en sabia gaire, i la vaig fer baixar per tot arreu, es va enrecordar de tota la meva família. Recordo en una de les baixades, que s'espantava quan baixava i girava cap amunt, resultat, descendia 2 metres i en pujava 1 i mig... una hora per baixar mentres em maleïa els ossos.

Quan vam tornar al cotxe, teniem uns nens pijos aparcats al cantó, amb el seu audi A3 nou flamant i ens miraven extrany. Quan vaig engegar el cotxe, degut a que el tub d'escapament estava fet un colador, va començar a sortir fum blanc del cotxe fred per tot arreu, semblava el cotxe de regreso al futuro quan canviava de època, aquí els pijos es van apartar i tot del nostre cantó.

La tornada va ser tranquila, tot i que el tub d'escapament es va anar desintegran degut a la neu i la sal de la carretera... no vam parlar gaire, l'Aida estava adolorida de les caigudes i que la meva taula d'snow li va caure al cap mentres dinava, això i que em pensava que no em tornaria a parlar mai més després d'emportar-me-la gelada amb el 2cv fins a la vall d'aran i fer-la rodolar muntanya avall.