Aquell any, vam començar l'any ben blanc, va caure una bona nevada el dia de després de reis, havia sentit que degut al desarollo del canvi i la mesura des rodes el 2cv tenia un bon comportament sobre neu, així que a la que va agafar una mica de gruix vaig anar a provar el cotxe disfrutant com un marrec.
Llàstima que el vaig poder tastar poc, al comportar-se bé sobre neu, li vaig deixar al meu germà ja que havia de arribar a verdú i la cosa es posava lletja ja que va caure una bona nevada aquella nit.
Amb el mono de neu, al cap de poc, quan les carreteres van ser netes, vaig tornar a enredar a l'Aida, l'amiga que em va acompanyar a l'aventura de carcassona, a pujar fins a Vaquèira i donar la volta a la bonaigua... em vaig endur la taula d'snow embutida a dins de la cabra per si a cas...
Vam pujar, pelats de fred, per què no sabíem com anava ben bé la calefacció, només a les pujades ens agafava un respiro.. ENTRAVA AIRE CALENT!!!!!
Un cop vam arribar allà, ens vam animar a fer una esquiada, quan vam arribar a peu de pistes, entre Porches cayennes, Mercedes, BMW's, allà estavem nosaltres, amb el 2cv, aparcant entre mig de cotxes de luxe!
Aquell dia d'esquiada, l'Aida no me'l perdonarà mai, ja que ella no en sabia gaire, i la vaig fer baixar per tot arreu, es va enrecordar de tota la meva família. Recordo en una de les baixades, que s'espantava quan baixava i girava cap amunt, resultat, descendia 2 metres i en pujava 1 i mig... una hora per baixar mentres em maleïa els ossos.
Quan vam tornar al cotxe, teniem uns nens pijos aparcats al cantó, amb el seu audi A3 nou flamant i ens miraven extrany. Quan vaig engegar el cotxe, degut a que el tub d'escapament estava fet un colador, va començar a sortir fum blanc del cotxe fred per tot arreu, semblava el cotxe de regreso al futuro quan canviava de època, aquí els pijos es van apartar i tot del nostre cantó.
La tornada va ser tranquila, tot i que el tub d'escapament es va anar desintegran degut a la neu i la sal de la carretera... no vam parlar gaire, l'Aida estava adolorida de les caigudes i que la meva taula d'snow li va caure al cap mentres dinava, això i que em pensava que no em tornaria a parlar mai més després d'emportar-me-la gelada amb el 2cv fins a la vall d'aran i fer-la rodolar muntanya avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada