dimecres, 29 de gener del 2014

El primer dia, Agost del 2009

Com tot en aquesta vida tot te un inici,

Tot va començar a mitjans d'agost del 2009, jo ja feia temps que seguia alguns fórums del 2cv i ja en tenia 2, un d'ells en fases de restauració, d'aquelles que duren més que les obres de la sagrada família.

Un dia, parlant mentres estava treballant assessorant a uns "piscineros" d'un poble a prop de Tàrrega, em van parlar d'un veí que es venia un 2cv, segons ells impecable i molt ben cuidat.

Aquesta va ser la meva sorpresa:


Realment no estava tan impecable com deien, però tenia el xassís bé, s'engegava (malament, però s'engegava) i no estava execivament podrit... el preu va ser raonable, així que no els hi vaig discutir massa i me'l vaig quedar.

Al principi anava molt perdut, no coneixia el cotxe i tot era nou per mi, recordo els primers dies, circulant per Tàrrega, amb  "l'estarter" a tope, que es posava sol, casi sense frens, una pudor a oli que feie el cotxe quan agafava temperatura i tots els nens aplaudint quan em veien passar... vamos, tot un show... però jo feliç com un anís amb el meu 2cv vermell descapotable, a tot arreu amb ell descapotat amb la solanera del mes d'agost al clatell.

Encara recordo el primer de molts "estas boig" que em van dir, va ser al cap de poc de tindre'l que em vaig presentar a Guissona, a uns 20km de Tàrrega, a veure a ma germana, i el meu cunyat, quan em va veure apareixer amb el cotxe, la cara que se'ls hi va quedar...

Poc a poc, vaig anant-lo posan a lloc, li vaig posar uns enbellidors a les rodes, a les llums, repasat les ratllades, reparat el carburador, polit la pintura, i canviat algunes peces que necessitava urgentment,

al cap de unes setmanes el seu aspecte ja era diferent:


El cotxe ja no s'accelerava sol, (recordo un dia, aturat en un semàfor, un home se'm va acostar i em va dir: el cotxe molt maco, però com no baixis el ralentí et durarà 2 dies, em vaig quedar amb una cara...i pensant, que collons m'he comprat!), frenava acceptablement be, no feia tant fum i la pintura feia algo més de goig, això si, els nens em continuaven fent la "ola" al passar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada