Vam dormir bastant bé, gràcies que aquest cop ens vam endur fins i tot el matalàs d'espuma enrollat a dins del 2cv.
Ens vam fer una bona dutxa ben d'hora (quan et passes molts dies de càmping, en tenda, per molt que et dutxis, acabes fent pudor), un bon esmorzar i vam arrencar direcció Bologna. Aquell dia, havíem de recórrer els vora 500km que ens separaven d'aquella ciutat, passant per Pisa i Florència.
Els primer kilòmetres, els vam recòrrer per carreteres secundàries, rodejats de un bosc dens per una montanyeta vora el mar, fins arribar a la "autostrada". Aquí, sincerament, a estones, vaig passar por, ens vam trobar una autopista, estreta, sense voral, i a estones vallada fins dalt, que impedia la visibilitat a les corbes, vamos, que com ens trobéssim retenció o camió avariat, ens el menjàvem amb patates, sumant, la conducció temerària dels italians. I per no parlar dels túnels, molts sense extracció, i com el 2cv és tant estanc, entrava fum per tot arreu.
En una de les parades per estirar les cames, encaixar l'esquena i recordar que podíem caminar, aixeco el capó i sento de fons: aonde vaaaaaaiiiiiii xalaaaaaoooooo em giro, i em veig un camioner espanyol, al·lucinant de el panorama que portàvem.
Pobre home, em va explicar la vida, que si el camió era nou, que si li estava fent rodatge, que si hi cabien 60l de oli al motor, que si ell havia tingut un 2cv, i que li netejava el radiador al BMW que tenia. Es notava que feia dies que no parlava amb ningú, però al final li vaig haver de tallar el rollo, si no, ja em veia acampant allà amb el camioner.
Vam tornar a l'aventura de l'autopista fins a Pisa, on ens va caure un bon ruixat.
I aquí el 2cv amb la Torre de fons.
Només baixar del cotxe, ens avança per la borera, una rata del tamany de un gat, que es va refugiar de la pluja entre les cames d'un noi que estava assegut en els esgraons d'un portal, i lo més impressionant és que el noi es va apartar amb tota naturalitat, com a qui se li acosta un repartidor de flyers de discoteca un dia de ressaca.
Em vaig disposar a posar el ticket de zona blava, i aquell aparell no hi havia qui l'entengués. En aquestes que se'm va acostar un negret, que estava fent venta ambulant de paraigües, que em va explicar en italià alguna cosa que no vaig entendre, suposo que ho va veure a la meva cara, així que em va dir: Deuch, France, Spain? I al dir-li que si, em va explicar, amb un castellà perfecte i fluid com funcionava la màquina, que hi havia de posar el número de matrícula. És INDIGNANT, que aquest noi, sabent parlar més idiomes que qualsevol dels desgraciats que ens governen, hagin d'estar al carrer, venent paraigües quan plou, o ajudant a aparcar per rascar 1€...
Un cop va sortir el sol, vam anar a fer la foto, que com us vaig dir als preparatius, tenia tantes ganes de fer-me, aguantant la torre:
Era així, no?
Vam estar fent un vol, amb l'intenció de pujar a la torre, però quan ens van dir que valia 18€, vam preferir esperar per la festa major de maig del meu poble, que val 3€ pujar al campanar, és mes alt, i a sobre està recte.
Vam anar a veure els xinos com és feien les fotos aguantant la torre, (nosaltres també ens la vam fer, que no sigui dit) i després, ens vam dirigir a Florència, mentre ens feien fotos amb el cotxe (van aprofitar, ja que tenien la càmara a la mà).
En el primer túnel que vam entrar, el cotxe del darrere no parava de fer-nos llums, jo pensant, que simpàtic l'italià, com ens saluda, fins que vaig adornar-me que el contaquilòmetres estava a les fosques tot i tenir les llums obertes, vaig aparcar a la primera gasolinera que vam trobar, i es van complir les meves sospites, només anaven les llums del davant, les de posició del darrere i les del cuadre no anaven ni en pintura.... Sort, que simplement era un connector, que amb el patac d'aigua que ens havia caigut abans de visitar Pisa, havia entrat humitat i no feia contacte. Així vam poder continuar fins a Florencia.
Vam entrar al navegador com arribar al Duomo de Santa Maria de Fiore, perquè ens hi deixés a prop, per no perdre massa temps, ja que havíem d'arribar a Bologna aquell vespre, i de ben segur que ens va deixar a prop... una mica més i ens hi deixa dins! Seguint les indicacions de cop i volta, ens adonem que estem per uns carrers, que només hi podien passar Taxis i busos, i nosaltres tan amples allà amb el 2cv i els turistes fent-nos fotos. Amb tota naturalitat, vam sortir d'allà i vam entrar en un pàrquing a amagar una mica el cotxe. Un pàrquing d'allò més extrany, només hi cabien 4 o 5 cotxes, i vam ocupar la última plaça lliure.
Un cop va sortir el sol, vam anar a fer la foto, que com us vaig dir als preparatius, tenia tantes ganes de fer-me, aguantant la torre:
Vam estar fent un vol, amb l'intenció de pujar a la torre, però quan ens van dir que valia 18€, vam preferir esperar per la festa major de maig del meu poble, que val 3€ pujar al campanar, és mes alt, i a sobre està recte.
Vam anar a veure els xinos com és feien les fotos aguantant la torre, (nosaltres també ens la vam fer, que no sigui dit) i després, ens vam dirigir a Florència, mentre ens feien fotos amb el cotxe (van aprofitar, ja que tenien la càmara a la mà).
En el primer túnel que vam entrar, el cotxe del darrere no parava de fer-nos llums, jo pensant, que simpàtic l'italià, com ens saluda, fins que vaig adornar-me que el contaquilòmetres estava a les fosques tot i tenir les llums obertes, vaig aparcar a la primera gasolinera que vam trobar, i es van complir les meves sospites, només anaven les llums del davant, les de posició del darrere i les del cuadre no anaven ni en pintura.... Sort, que simplement era un connector, que amb el patac d'aigua que ens havia caigut abans de visitar Pisa, havia entrat humitat i no feia contacte. Així vam poder continuar fins a Florencia.
Vam entrar al navegador com arribar al Duomo de Santa Maria de Fiore, perquè ens hi deixés a prop, per no perdre massa temps, ja que havíem d'arribar a Bologna aquell vespre, i de ben segur que ens va deixar a prop... una mica més i ens hi deixa dins! Seguint les indicacions de cop i volta, ens adonem que estem per uns carrers, que només hi podien passar Taxis i busos, i nosaltres tan amples allà amb el 2cv i els turistes fent-nos fotos. Amb tota naturalitat, vam sortir d'allà i vam entrar en un pàrquing a amagar una mica el cotxe. Un pàrquing d'allò més extrany, només hi cabien 4 o 5 cotxes, i vam ocupar la última plaça lliure.
Vam visitar la ciutat bastant ràpid, era estressant! Hi havia moltíssima gent per tot arreu. Vam anar a veure el Duomo, la tita al David de Miguel Angelo, i el famós pont a sobre del riu Arno, de pas, vam comprar els imans, que comprem en cada lloc que visitem, sort que no vam comprar la nevera al final amb capa de inox, valia molt més, i amb tant d'iman ja no es veu de quin color és.
Al vespre, vam marxar direcció Bologna, a visitar la família on va estar la Blanca estudiant durant un any.
Si ja vaig passar por aquell matí, aquí m´hi vaig cagar les potes avall. L'autopista que havíem d'agafar era igual d'estreta, igual de perillosa, però sumant-hi molt més trànsit i pujada, on el 2cv no passava de 70km/h... Se'm va fer eterns els 120km que separen les dos ciutats.
A Bologna, ens hi vam estar 2 dies, visitant a la família i amics, els quals ens van tractar com si fóssim de la família i ens van donar de menjar pasta fins a rebentar!
Per cert, si voleu escandalitzar a un italià, dieu-li que heu menjar tortelinis amb salsa pesto, i que us han encantat!
Dijous, després dels pertinents acomiadaments, ens vam dirigir cap a Eslovènia, passant per Trieste, on ens van assegurar que l'autopista era molt més tranquil·la!
Només sortir, el navegador, es va aturar de cop, no feia senyals de vida. Al principi ens vam cagar amb tot, ja que l'havíem comprat per aquell viatge, era nou, i especialment per anar per Eslovènia, ja que no dominem l'idioma, i el necessitàvem per arribar als llocs. Vaig desmuntar el connector i el fusible estava trencat, vam anar a una ferreteria, sense massa esperança, però ens van sorpendre i tenien fusibles de la mesura que necessitàvem. Vam cantar victòria massa ràpid, per molts fusibles que poséssim, els cremava tots.
Al final vam entrar en una botiga de mòvils, i vam poder sol·lucionar el problema amb un carregador amb connector al encenedor!
Eslovènia... país molt desconegut per nosaltres...
Continuarà....
